Darrere de l'anonimat: l'LGTBI-fòbia es reflecteix impunement a les xarxes socials

Segons un informe de Lambda, la xarxa social on s’han trobat més missatges LGTBI-fòbics ha sigut amb molta diferència Twitter

Telèfon gratuït d'Orienta, oficina integral LGTBI de la Generalitat: 900 10 10 15
Telèfon gratuït d'Orienta, oficina integral LGTBI de la Generalitat: 900 10 10 15

L'associació valenciana Lambda denuncia els atacs LGTBI-fòbic presents a les xarxes socials i que, en la majoria dels casos, són insults contra persones anònimes que no comporten cap resposta social. Lambda sosté que les xarxes socials són només un reflex de l'LGTBI-fòbia "arrelada, normalitzada i expressada sense cap mena de reflexió o crítica en la nostra societat".

Segons l'informe presentat, l’insult contra una persona anònima és l’atac més habitual en xarxes socials. A continuació, les burles sumen un 25% dels missatges analitzats, seguides de les informacions falses (18%), les amenaces (1,8%) i la difusió d’informació privada (0,2%). La xarxa social on s’han trobat més missatges ha sigut amb molta diferència Twitter (85%), seguida de Facebook (9,5%) i Instagram (5,5%).

A més, l'estudi destaca com a "molt alarmant" que, dels més de 500 missatges recollits, només un 2% haja tingut repercussió o la denúncia social com a resposta. Però, al mateix temps, segons explica Nadine Sorio Tortajada, responsable del programa, els mecanismes de denúncia de comentaris de què disposen en les plataformes "no són efectius, malgrat que siguen necessaris".

L'anonimat com a escut de l'atacant

La complexa tasca d'identificació dels discursos d'odi en xarxes socials es complica encara més per la permanència dels continguts, l'anonimat i la transnacionalitat de l'espai virtual. Aquestes característiques dificulten la persecució d'aquests delictes i generen una sensació d'impunitat que afavoreix la multiplicació de les expressions d'odi.

El perfil atacant, com pot llegir-se a l’informe de Lambda, "acostuma a ser una persona usuària de xarxes socials particular en la gran majoria de casos" i no "organitzacions o entitats, grups organitzats, partits polítics, etc.". A més, des de Lambda incideixen que és clau aconseguir una actuació ràpida conta aquestes violències perquè "tenen conseqüències psicològiques en les persones que les pateixen que poden, fins i tot, optar per llevar-se la vida per tal de no patir més". La solució passa, expliquen, per generar instruments en les víctimes i per fer que tota la societat s’involucre en la detecció i denuncia social d’incidents que no s'arriben a denunciar legalment.

Exemples dins de l'informe
Exemples dins de l'informe / Lambda

Les xarxes com a reflex de la vida de fora

Aquestes dades van en la línia de les publicades els últims mesos per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més. Segons la FELGTBI+, un 24% de les agressions per LGTB-fòbia ja es dona en les xarxes. A més, segons estadístiques del Ministeri de l'Interior, el 2019 es van registrar a Espanya 204 casos com a incidents delictius comesos per xarxes socials, amb l'orientació sexual i la identitat de gènere com a alguns dels motius amb més incidència.

Finalment, a pesar d'aquestes xifres, una de les principals conclusions de l'informe presentat per Lambda incideix en la invisibilització de la violència LGTBI-fòbica i en la importància d'investigar més amb estudis en profunditat que reflectisquen de manera precisa la violència que pateix el col·lectiu LGTBI.

També et pot interessar