Què és la “cultura de la violació” que ha encés les tensions al Congrés?
Aquest terme encunyat pel feminisme dels 70 per designar la normalització sexual és utilitzat fins i tot per l’ONU
El moment en què la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha acusat el Partit Popular de “fomentar la cultura de la violació” al Congrés ha sigut el pic de tensió de la sessió de control al govern de Sánchez d’aquest dimecres. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha demanat contenció a la titular d’Igualtat, mentre que els populars han qualificat l'acusació de màxima gravetat i han demanat la dimissió de la ministra.
Campanyes com la de Galícia, que relaciona portar malles amb la possibilitat de patir una agressió sexual, o una altra de la Comunitat de Madrid, que recomana no acceptar begudes de desconeguts, posen el focus en la víctima i no en l'agressor, i per a la ministra d'Igualtat són exemple de 'cultura de la violació'.
Però què vol dir 'cultura de la violació'? És un concepte del moviment feminista dels anys 70 que visibilitzava la normalització de la violència sexual. Fins i tot l'ONU considera que és omnipresent i està arrelada en les creences i el poder patriarcal.
Per a Montero, el PP promou la cultura de la violació i això ha encés la bancada popular, i ha fet que en demanen la dimissió. La portaveu del grup, Cuca Gamarra ha arremés contra Pedro Sánchez afirmant que “això qui ho consenteix és el mateix president del govern”.
Però la provocació tampoc ha agradat a la presidenta del congrés, que ha deixat l'expressió fora del llibre de sessions. Des de Podem, la diputada Aina Vidal reivindica que és un terme científic que utilitza l’ONU i afirma que “no li sembla precedent que Batet vete un terme que és sociològic”.
Per als socis de govern, la ministra no ha estat encertada. Patxi López, portaveu del PSOE al Congrés, ha manifestat que no li han semblat les millors paraules després de tot el que s’ha viscut en el Congrés, ni que les haja dites precisament la ministra d’Igualtat.
Però a l’eixida de la sessió, Irene Montero es reafirmava; “en lloc de posar el focus en els agressors i dir-los que no agredisquen les dones, que els posen nom a ells i així no ho hem de fer les feministes”, ha reiterat.
