Quant ens costen els rescats en muntanya?

L'administració renuncia a cobrar la factura dels salvaments, tot i la reducció de recursos d'emergència que impliquen els accidents evitables

Quant costa un rescat a la Comunitat Valenciana?
Quant costa un rescat a la Comunitat Valenciana? / À Punt NTC

Superat l'episodi de pluges, els espais naturals de la Comunitat Valenciana recuperen l'afluència de públic habitual a la primavera. Arriba el bon oratge, però precedit d'estadístiques que conviden a un ús responsable del medi natural: l'abril va tancar amb més de cinquanta rescats —35 en els cinc dies de Setmana Santa, la majoria en muntanya— i huit víctimes mortals, la xifra més alta dels últims anys.

Les crides a la prudència que fan l'Agència Valenciana de Seguretat i Emergències (AVSRE) i els consorcis provincials de bombers apel·len a la integritat física dels excursionistes i obvien la important despesa econòmica que implica la mobilització d'efectius en cada rescat. Salvar vides, destaca el Centre de Coordinació d'Emergències, és la prioritat amb independència de la factura.

Només el Consorci de Bombers de València dedica 750.000 euros a l'any per a pagar als quinze experts del Grup Especial de Rescat, sense comptar la despesa en material. L'any passat 149 dels salvaments en muntanya van requerir usar un dels tres helicòpters que té a l'abast el 112 (dos de la Generalitat i un dels bombers d'Alacant). El Consorci de València en contractarà un de nou pròximament, amb un pressupost d'1,9 milions a l'any, inclosa la despesa dels pilots i del personal sanitari. Una quantitat superior als 1,3 o 1,5 milions que costen cada any els helicòpters medicalitzats, a raó d'uns 6.500 euros per eixida, segons l'estimació del Centre de Coordinació i Informació d'Urgències sanitàries. Amb tot, una minúscula part dels 168 milions d'euros que invertirà la Comunitat Valenciana enguany per a donar resposta a les emergències.

Despeses de rescats a la Comunitat Valenciana
Despeses de rescats a la Comunitat Valenciana / À Punt NTC

Les ordenances de les diputacions provincials quantifiquen amb detall la prestació de cada servei, per a poder imputar-los a les asseguradores. Aquesta valoració diferencia entre el cost per hora de cada efectiu i el vehicle afectat, amb lleugeres diferències segons el cos de bombers. Amb els preus del Consorci d'Alacant, per exemple, el rescat tipus d'un excursionista accidentat en zona de dificil accés, que implica mobilitzar almenys dos especialistes i un helicòpter durant una hora, es tarifaria en uns 600 euros. La despesa és molt inferior a la real, perquè exclou el cost del pilot, el copilot o el gruista, així com la resta d'efectius de rescat que hi puguen intervindre, com agents de la Guàrdia Civil i sanitaris, entre altres partides. Cal tindre en compte que les asseguradores paguen per una altra banda una taxa anual de manteniment dels serveis d'emergència.

La repercussió al particular, "inhabitual" 

La Llei 13/2010, de protecció civil i gestió d'emergències preveu que les despeses repercutisquen en els particulars en cas "d'actes negligents" o contraris a les recomanacions dels organismes mediambientals i de Protecció Civil que impliquen mobilitzar recursos d'intervenció, com també en el cas de falsos avisos d'urgències o "actes dolosos", en paral·lel a un règim sancionador de 6.000 a 150.000 euros en el cas del primer supòsit, la negligència, que es computa com a falta greu. Tanmateix, en realitat l'administració sol assumir el cost del rescat, llevat que la víctima tinga contractada una assegurança, i no apliquen la multa possible a persones rescatades.

L'ordenança de taxes del Consorci de València eximeix específicament el rescat i salvament de persones, a diferència de la dels bombers d'Alacant, que sí que preveu remetre la taxa en accidents en "zones perilloses", persones sense l'equipament necessari i peticions injustificades. No obstant això, fonts del Consorci Provincial asseguren que la repercussió és "inhabitual" i només s'ha aplicat en casos flagrants.

A efectes de carregar la taxa, els bombers transiten per un delicat equilibri, d'una banda per la dificultat d'objectivar la possible irresponsabilitat que la justifica i d'una altra, per la voluntat d'evitar cap efecte dissuasiu de l'alerta als serveis d'emergència, que puga complicar el servei i, fins i tot, costar vides.

Tant l'Agència Valenciana de Seguretat com les corporacions de bombers insisteixen en el fet que el problema no és econòmic, sinó per la disminució de recursos d'emergències que impliquen els accidents evitables. Perquè un servei que una consulta a la situació meteorològica o un equipament adequat haguera evitat en un extrem de la Comunitat, pot posar en risc una vida en una urgència a una altra part del territori.

També et pot interessar