Per què no és convenient retirar els arbres cremats després d'un incendi?

"L’efecte perxa té un paper important en la regeneració dels espais afectats pels incendis forestals", assegura Ferran Gandia, de la Colla Ecologista L'Arrel d'Ontinyent

Imatge d'arxiu d'un ocell a una zona cremada
Imatge d'arxiu d'un ocell a una zona cremada

Després d'un estiu amb uns incendis entre els més destructius dels últims trenta anys, comença la recuperació d'aquests espais verds. L'efecte perxa té un paper important en la regeneració de les zones cremades. Aquest és el nom que rep el procés que facilita la restauració del sòl gràcies a les espècies silvestres i a mantindre la fusta cremada.

D'aquesta manera, la natura regenera els ecosistemes quan les aus aprofiten les branques com a perxes per a posar-se i en excretar, "dispersen les llavors dels fruits de què s'han estat alimentant". En caure a terra, naixen noves plantes a la zona cremada, segons ha explicat Ferran Gandia, coordinador de l'Àrea de Restauració Ecològica de la Colla Ecologista L'Arrel d'Ontinyent. "Els arbres, inclús morts, continuen tenint un paper imprescindible", ha remarcat Gandia.

L'efecte perxa s'il·lustra molt bé amb una comparativa amb els bancals de secà. Quan s'abandona un camp de fruiters, la vegetació silvestre acaba ocupant de forma espontània el bancal. Tot comença a les soques dels arbres i "és perquè aquests arbres han servit de perxes on s'han posat els ocells", declara Gandia.

Imatge d'un bancal de secà abandonat
Imatge d'un bancal de secà abandonat / @boscviu

Allò que passa en un bancal abandonat, també es produeix en les nostres masses forestals i suposa el principal procés que afavoreix la successió vegetal, quan les noves plantes són més exigents i substitueixen les que hi havia. Per això espais degradats, amb el temps, van millorant la coberta vegetal.

La fusta cremada ha de deixar-se en el lloc

La fusta cremada, que també té un paper important en l'efecte perxa, facilita la regeneració de la coberta vegetal i aporta nutrients al sòl gràcies a la seua descomposició.

"L'incendi de Beneixama el 2019 és un exemple de com mantindre la fusta cremada afavoreix la recuperació", recorda el coordinador de l'Àrea de Restauració Ecològica de L'Arrel. Després de cremar vora 900 hectàrees, es van retirar una part dels arbres cremats i una altra part, no. Gandia posa l'accent en el fet que "en les zones on no es va retirar la fusta, la vegetació s'ha recuperat millor". La retirada de la fusta implica arrossegar els troncs, obrir vies d'extracció de fusta i "això té un impacte negatiu sobre el sòl, la base que ho sustenta tot", emfasitza.

Com s'ha d'actuar per a regenerar una zona cremada?

Ferran Gandia assegura que entre les mesures més urgents està desenvolupar una diagnosi de la zona afectada per a identificar el tipus de sòl i pendent, i així conéixer on es troba el risc més gran d'erosió. En les franges més vulnerables s'hauria d'aplicar un encoixinat de palla i restes vegetals per a fer front a l'impacte de les gotes de pluja. "Aquesta actuació s'hauria de fer com més prompte millor, abans de l'arribada de les pluges torrencials de finals d'estiu i principis de tardor", ratifica Gandia.

Però sobretot, per a una bona regeneració "s'ha de deixar passar el temps i deixar actuar l'ecosistema per si mateix". "Hem de pensar que el foc ens tornarà a visitar i hem d'aprofitar per a actuar en el sentit de millorar, d'augmentar la resiliència del sistema, i això ho aconseguim reintroduint les espècies rebrotadores". 

També et pot interessar