Consuelo Guerri i Vicente Rubio, un matrimoni deixeble de Grisolía: "Era un activista de la ciència"

Ambdós investigadors desenvoluparen carrera sota el paraigua del reputat científic en els laboratoris de la Universitat de Kansas i recorden com els va traslladar la passió per un treball vocacional

Parlem amb deixebles del professor Santiago Grisolía

L'endemà de la mort de Santiago Grisolía als 99 anys, À Punt ha parlat amb dos dels deixebles que va mentorar en els laboratoris de la Universitat de Kansas als anys setanta i que desenvoluparen carrera en l'entorn del llorejat científic. El matrimoni valencià Consuelo Guerri, cap de laboratori de Patologia Cel·lular del Centre d'Investigacions Príncep Felip (CIPF), i Vicente Rubio, investigador del CSIC i exdirector de l'Institut de Biomedicina de València, sempre el recordaran com "un activista de la ciència", un gran ambaixador que va saber estimular-los i traslladar-los una autèntica passió per un treball vocacional.

Els dos s'estrenaren pràcticament amb els microscopis de la mà de Grisolía, que va passar més de tres dècades en terres estatunidenques. Va treballar com a professor i president del Departament de Bioquímica Molecular de la Universitat de Kansas, a Wisconsin, i director del laboratori d'aquest centre. Si tornem al present, Guerri i Rubio naden entre els records per a rescatar les lliçons del seu mestre de cerimònies, però coincideixen en la part essencial: amb ell aprengueren les taules de l'ofici, va ser una vertadera "escola de ciència".

Perquè Grisolía deixava empremta en tot el que tocava. Els dos investigadors l'evoquen com una persona original, de mentalitat molt oberta, polifacètic. I sabia com encendre l'espurna de la curiositat en els alumnes: "Era un provocador de pensament. Aconseguia que tingueres idees bé perquè et llançava una sense elaborar, bé perquè et donava dos conceptes a veure si els podies relacionar", apunta Rubio.

Va posar València en el mapa de la investigació mundial. Una vida quasi centenària durant la qual "ha obert moltíssims camins a escala internacional", assenyala Guerri. Primer des de l'Institut d'Investigacions Citològiques, centre actualment reconvertit en el CIPF que va dirigir des de 1977. Després, amb la creació dels prestigiosos Premis Rei Jaume I el 1989, l'etern llegat de Grisolía al món de la ciència i que any rere any han reunit preeminents científics a València, entre els quals hi ha desenes de Premis Nobel. Tot, per la ciència.

També et pot interessar