El Consell de Ministres aprova l’avantprojecte de llei de memòria democràtica

Consta de 66 articles, cinc títols i diverses disposicions transitòries.

La vicepresidenta primera, Carmen Calvo i la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres
La vicepresidenta primera, Carmen Calvo i la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres / Zipi (Efe)

El Consell de Ministres ha fet pública l’aprovació de l’avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica, que substituirà l’antiga llei de memòria històrica aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2007.

Aquesta llei, segons ha assegurat la vicepresidenta primera i ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Carmen Calvo, constarà de 66 articles, cinc títols i de diverses disposicions transitòries derogatòries i finals.

Es tracta d’una llei que busca la defensa dels drets humans, que encara haurà de ser consultada al Consell General del Poder Judicial i al Consell Fiscal per a polir qualsevol matèria que puga ser confusa. No obstant això, fa cas a les recomanacions de les Nacions Unides, del Consell d’Europa, del Parlament Europeu, de la mateixa llei de memòria històrica de 2007 i de dos pronunciaments del Congrés amb el paradigma del “mai més”.

Entre els objectius marcats per Calvo, es troba, “la defensa i necessitat de coneixement del nostre passat democràtic”. Aquest fet ajudarà a afrontar i mirar cap al present i el futur. Però també es troba l’objectiu de reconéixer, fer justícia i dignificar la memòria de les víctimes. Així, els judicis contra víctimes del franquisme es deixaran sense efecte i es retiraran les sancions que pogueren mantenir-se en el temps.

A més, també s’intentarà reconéixer a les víctimes que encara es troben sense identificar en les fosses comunes, tasca de la qual s’encarregarà l’Estat tant en termes econòmics com de seguretat davant la protecció de la intimitat i identitat de les víctimes i famílies.

Com que no se sap el nombre de víctimes ni de fosses, l’Estat posarà la seua maquinària a funcionar i farà un llistat d’aquestes, un banc d’ADN i crearà una Fiscalia de Sala al Tribunal Suprem per tal de poder solucionar els problemes que sorgisquen durant la posada en marxa de la llei.

Respecte a la figura del Valle de los Caídos, Carmen Calvo, ha assegurat que mantindrà una funció de cementeri civil que servirà també pedagògicament a les futures generacions.

Diferents perspectives d’una llei

Una de les principals novetats de la llei és que, per fi, es reconeixerà la perspectiva de gènere i, per tant, la tasca de les dones en la vida democràtica del país. Així, es legitimarà el seu rol durant el període històric del franquisme i es dignificaran les víctimes perquè la història no es construïsca des de l’oblit i el silenciament dels vençuts. Per això, les dones quedaran reconegudes com a subjectes actius de la vida intel·lectual, professional, política i sindical del país.

A més, per a perpetuar encara més aquesta normativa, es canviarà la denominació del Panteó dels Homes Il·lustres d’Espanya per Panteó Espanya, de manera que puguen entrar-hi les dones importants del país.

Però no només això. De la mateixa manera també es reconeixerà la tasca democràtica d’aquelles persones igualment marginades pel franquisme per qüestions de raça, com els gitanos, o d’identitat sexual, com gais i lesbianes.

També et pot interessar