La concentració de pols del Sàhara augmenta el risc de mortalitat cardiovascular

Aquest cap de setmana es preveuen noves pluges de "sang" a la Comunitat Valenciana.

Imatges d'Alacant compartides pel Laboratori de Climatologia de la UA el febrer passat
Imatges d'Alacant compartides pel Laboratori de Climatologia de la UA el febrer passat / Twitter: @climatologia_ua

Un estudi amb la participació del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha conclòs que l’augment en la concentració de pols desèrtic en l’aire (exactament, de 10 micrograms per metre cúbic d’aire) incrementa en un 2% el risc de mort per cardiopaties. Aquest informe, segons assenyala l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA), es tracta de la “primera meta anàlisi” que s’ha realitzat sobre l’impacte del pols en la salut cardiovascular i ha processat els resultats d’estudis desenvolupats en Àsia, Europa, Orient Mitjà i nord d’Àfrica.

De fet, aquest cap de setmana es preveuen noves pluges “de sang” a la Comunitat Valenciana, especialment diumenge, moment en què el cel es tenyirà de les tonalitats típiques de les latituds desèrtiques (carateritzades per la presència d'un intens to vermellós) i a última hora del dia deixarà pluges d’aquesta classe, també anomenades "de fang".

Ja es va viure una situació similar el primer cap de setmana de febrer, quan Alacant, Torrevella i València es van despertar cobertes de pols i arena del desert. És una situació meteorològica que també s’ha ressaltat en l’estudi, ja que s'ha exposat que s’han viscut intensos episodis de pols nord-africà a l’Atlàntic Nord i Europa recentment.

L’estudi, que posa el focus en com la contaminació de l’aire ambient és un “greu problema de salut ambiental”, també revela que a Espanya són les illes Canàries la regió que reben major impacte del pols desèrtic. Segons l’Organització Mundial de la Salut, a més, aquesta problemàtica causa diversos milions de morts cada any, principalment en les grans ciutats on la població està exposada a les emissions dels automòbils i la indústria.

A l’estudi també han participat, a banda del CSIC, un equip multidisciplinari de cardiòlegs, bioquímics i físics, així com el Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Canàries, l’Hospital Universitari Central d’Astúries i la Universitat de La Laguna, entre altres institucions.

També et pot interessar