La Comunitat Valenciana s’unix a Múrcia, Andalusia i Balears per a protegir la posidònia

Martínez Mus ha destacat la importància de la posidònia a l’hora de protegir la costa dels temporals i la seua alta capacitat d’emmagatzematge de carboni

La posidonia oceànica és una espècia protegida
La posidonia és una espècie protegida / Andrés Izquierdo (Europa Press)

La Generalitat Valenciana ha promogut un front comú amb Múrcia, Andalusia i Balears per a protegir la posidònia oceànica del mar Mediterrani i reforçar-ne el creixement i desenvolupament “gràcies al coneixement científic, la cooperació institucional i el compromís social amb la biodiversitat marina”.

Així ho ha explicat este dimecres el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, durant la jornada “Posidònia, el batec verd de la mar que compartim”, celebrada a València i organitzat juntament amb l’Oceanogràfic i Redeia.

La cita ha reunit representants institucionals, científics, empreses i universitats amb l'objectiu d'avançar en una estratègia conjunta per a conservar este ecosistema marí, segons la Generalitat.

El conseller ha destacat que la trobada “marca l'inici d'una estratègia compartida per a reforçar la conservació d'este ecosistema” i ha recordat que la llei de protecció i ordenació de la costa valenciana, aprovada en maig per les Corts, contempla la conservació de fanerògames marines i establix un marc regulador per a la preservació de la posidònia i la cimodocea.

“Estes eines legislatives busquen compatibilitzar l'ús públic de les platges amb la funció essencial que compleixen estes algues per a protegir la costa dels temporals”, ha defensat.

Martínez Mus ha destacat també el valor del carboni blau i ha afirmat que “la posidònia pot emmagatzemar fins a cinc vegades més carboni que els ecosistemes terrestres”.

En este sentit, ha anunciat l'impuls del projecte "Respira posidònia", que permet a les empreses reduir la seua petjada de carboni des de la mar.

Així mateix, ha explicat que, gràcies a la llei de canvi climàtic i el seu desenvolupament normatiu, es contemplen mecanismes voluntaris de compensació d'emissions mitjançant la participació en projectes de conservació i recuperació d'estos ecosistemes marins.

Sobre les labors de control ambiental, ha enaltit el nou Grup Especial de Vigilància Marina, “un dispositiu posat en marxa esta legislatura amb l'objectiu de protegir les prades marines i la biodiversitat del litoral valencià”.

“Volem ser un referent en conservació marina i per a això estem dotant d'eines legals i recursos tècnics i humans una política ambiental ferma i ambiciosa”, ha conclòs el conseller.

Per la seua part, el conseller de Medi Ambient, Universitats, Investigació i Mar Menor de la Regió de Múrcia, Juan María Vázquez, ha assegurat que “el mar Mediterrani és una unitat ecològica contínua que no entén de fronteres administratives”.

“Per això defenem un front comú entre autonomies per a compartir estratègies, intercanviar bones pràctiques i optar a finançament europeu conjunt”, ha afegit.

Una opinió que han compartit el director general de Política Forestal de la Junta d'Andalusia, Juan Ramón Pérez, i el cap del departament d'Espais Naturals del Govern de les Illes Balears, Jorge Enrique Moreno Pérez.

D'altra banda, Fernando Crespo, cap del departament de Medi Ambient de Xarxa Elèctrica, ha explicat que “l'impacte ambiental d'un projecte és directament proporcional a la seua ubicació, per això és important el disseny d'este, encara que posteriorment s'apliquen moltes altres mesures”.

Les empreses, al seu juí, “han d'apostar per un impacte net positiu, deixant l'ecosistema millor del que el van trobar abans d'actuar”, i ha assegurat que “l'èxit de la iniciativa del "Bosc marí" es deu al seu component científic, el suport tècnic qualificat en la seua execució, la divulgació del que s'ha aprés i la sensibilització: és molt important l'educació dels xiquets perquè siguen ambaixadors de la posidònia”.

També et pot interessar

stats