Cinc comissions per a esclarir les responsabilitats polítiques per la dana
Mazón, Sánchez i Núñez Feijóo són les citacions estrela en la comissió del Congrés, l'última a arrancar, després que ho feren la de les Corts, el Senat, la Diputació i l'Ajuntament de València
En paral·lel a la investigació penal per la dana, al jutjat de Catarroja, hi ha l'objectiu d'esclarir les causes i responsabilitats des de la política. Cinc comissions d'investigació han assumit la tasca. Dos ja han acabat (Diputació i Ajuntament de València), altres dos continuen en marxa (Corts i Senat) i una acaba d'arrancar (Congrés). Esta última l'obriran les víctimes de la dana (el 4 i el 6 de novembre) i hi veurem també, per primera vegada, com el cap del Consell, Carlos Mazón, se sotmet a un interrogatori (el 17 de novembre). S'enfrontarà a les preguntes dels grups en una cambra en què no té la majoria. Després ho farà l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, imputada en la causa penal.
Mazón es va comprometre a declarar en la comissió de les Corts abans del funeral d'estat d'este dimecres [en el curs d'una entrevista a Las Provincias], però finalment ha ajornat la intervenció. La cambra valenciana va activar la comissió l'1 de juliol, dies abans de la interrupció de l'activitat per l'estiu, entre crítiques pel retard en l'arrancada —nou mesos després de la barrancada— i el calendari de compareixences. L'esquerra havia demanat que l'estrenaren les víctimes, però la majoria de PP i Vox va imposar que ho feren sis tècnics. Encara no hi ha data per a la intervenció de les famílies dels afectats en la barrancada.
Tampoc no en té la compareixença de Mazón al Senat. La vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, ha assegurat que el president intervindrà en les tres comissions actives. I el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha convidat Mazón a "donar totes les respostes que siguen necessàries" i "contestar totes i cada una de les preguntes que li facen" a "les Corts i el Senat”.
Mazón, Sánchez i Feijóo, citats al Congrés
Les dos comissions de les Corts Generals, una amb majoria del PP (Senat) i l'altra condicionada pel bloc d'investidura (Congrés), citaran a declarar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez (malgrat les reticències inicials del PSOE). L'acompanyaran diversos ministres i l'extitular de Transició Ecològica durant la dana, la comissària europea Teresa Ribera. En la del Congrés no serà abans de juny, quan tindrà lloc la tercera fase de compareixences d'esta comissió.
En la primera ronda, centrada en "els responsables polítics i institucionals, amb competències directes i indirectes en la gestió de la dana", intervindrà un altre dels pesos pesants que cridarà la cambra baixa: el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va afirmar que Mazón el tenia informat "en temps real" de l'evolució de la dana des del mateix dimarts 28 d'octubre. El pla de treball d'esta comissió abasta un total de 127 alts càrrecs i veus expertes, inclòs el grup de confiança del cap del Consell, i la periodista Maribel Vilaplana, que diu haver dinat amb Mazón en una sobretaula de més de tres hores. A la informadora valenciana la veurem abans al jutjat de Catarroja, que l'ha citada com a testimoni el dilluns 3 de novembre.
Polo (CHX), objectiu frustrat de les Corts
La comissió de les Corts reprendrà els treballs el 27 de novembre, quan celebrarà la tercera sessió. En l'anterior, el 14 d'octubre, PP i Vox van intentar sense èxit que hi compareguera el president de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer (CHX), en qui la Generalitat projecta responsabilitats per la informació facilitada per l'organisme. Però Miquel Polo, que acabava de declarar al jutjat, va declinar la invitació, amb el suport del ministeri de Transició Ecològica. No obstant això, el cap de la CHX sí que haurà de comparéixer al Congrés.
Perfil tècnic en les comissions de l'Ajuntament i la Diputació de València
Abans, Polo va esquivar la citació de la comissió "d'estudi i recuperació de les zones afectades per la dana" impulsada per l'Ajuntament de València, com també van fer altres representants de l'Estat. La comissió del consistori va evitar convocar polítics i víctimes, per a centrar-se en compareixences de perfil tècnic. Finalment, va tancar amb seixanta propostes de millora, però cap fiscalització de la gestió del govern municipal en la catàstrofe, que es va saldar amb dèsset morts a les pedanies de la part de la ciutat que hi ha a l'altra banda del Túria.
També de perfil estrictament tècnic va resultar la més matinera de les comissions, l'organitzada per la Diputació de València. Va arrancar el febrer i va concloure a les acaballes de juliol, després de concretar un seguit de recomanacions per a millorar la resposta i coordinació de la corporació amb els municipis en futures catàstrofes, i de comprometre's a plasmar estes indicacions en una guia de bones pràctiques.
No obstant això, a primers d'octubre, el PSPV va exigir reactivar la comissió, per haver-se "tancat en fals", després que es coneguera que cinc de les víctimes mortals de la dana eren persones usuàries del servici de teleassistència de la institució provincial. Esta informació no es va abordar en les sessions de la comissió. El president de la corporació, Vicent Mompó, s'ha justificat en el fet que la competència no correspon a l'òrgan provincial.
