Els casos de migranya es dupliquen des del 1990 i continuaran en augment fins al 2050
La Societat Espanyola de Neurologia diu que és la malaltia més discapacitant en dones menors de cinquanta anys, però continua envoltada d'estigmes i d'una gran falta de reconeixement social
Un estudi liderat per investigadors internacionals, amb el suport de la Federació Mundial de Neurologia, assenyala que els casos de migranya quasi s’han duplicat des del 1990 i continuaran en augment fins al 2050. A conseqüència d’això, també es preveu un augment de les baixes per discapacitat per esta malaltia i una pujada de casos de cefalea tipus tensional.
Així es recull en l’informe publicat en Cell Reports Medicine que analitza la càrrega global, regional i nacional de les cefalees amb previsió a 25 anys, i del qual es fa ressò la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). En el període analitzat, del 1990 al 2021, s'ha produït un augment considerable del nombre total de casos de migranya, passant de 732,6 milions a 1.160 milions; la incidència també ha passat d'uns 63 milions de casos nous a l'any a tot el món a uns 90 milions. “Són dades alarmants. Malgrat el gran impacte que tenen, no es reconeix com una malaltia greu que causa un gran patiment i discapacitat”, comenta el doctor Jesús Porta-Etessam, president de la SEN, qui insistix en el fet que les cefalees són un veritable problema social.
“Des de la Fundació volem donar-li tota la visibilitat que es mereix transmetent el sofriment real i les necessitats d'estes persones i la responsabilitat que tenim com a societat en l'atenció que haurien de rebre estes persones. Fins i tot és sorprenent que hui dia al nostre país no s'incloga la seua farmacopea com una malaltia crònica, el que fa que alguns pacients tinguen dificultats en la compra dels tractaments”, afig.
La migranya, que es manifesta amb dolor pulsatiu, nàusees, vòmits i una intensa sensibilitat a la llum i al so, és la malaltia més discapacitant en dones menors de cinquanta anys. Malgrat això, continua sent una patologia envoltada d'estigmes, desinformació i, sobretot, d'una gran falta de reconeixement social.
L’estudi subratlla que existix una càrrega desproporcionada en dones de 30 a 44 anys, especialment en països desenvolupats, la qual cosa s'associa a una complexa interacció de factors biològics, ambientals i psicològics. Un altre de les dades és que, a pesar que la càrrega de molts trastorns mortals i incapacitants disminuïx amb el desenvolupament socioeconòmic, no ha ocorregut igual en el cas de la migranya i les cefalees.
