Un estudi obri la porta a la medicina personalitzada de la migranya

Cinc milions de persones pateixen migranya a Espanya i un milió la pateixen de manera crònica. És una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment les dones, per a la qual no existeixen biomarcadors que es puguen utilitzar per al diagnòstic o per a la predicció de l'eficàcia del tractament.

Ara, aquest tipus de mal de cap es diagnostica per criteris clínics en funció del que explique el pacient. Amb l'objectiu d'entendre'n els mecanismes biològics i buscar-ne biomarcadors, un treball ha estudiat els nivells de la proteïna CGRP i ha detectat que un test de saliva pot ajudar a personalitzar el tractament de la migranya.

L'estudi, desenvolupat per investigadors de grup de Cefalea i Dolor Neurològic de Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR), ha descobert que existeixen dos tipus diferents d'atacs de migranya, que es poden detectar amb un test de saliva i permetrien personalitzar el tractament. La primera de les migranyes fa augmentar el nivell de CGRP, que es relaciona amb el dolor durant la fase aguda, mentre que l'altra tipologia d'atac no depén del CGRP.

Durant un atac de migranya s'alliberen diverses substàncies que s'associen al dolor, i entre aquestes figura una proteïna, la CGRP, que s'usa com a diana terapèutica, bloquejant-la amb fàrmacs, encara que aquesta teràpia no sempre és eficaç. Ara, gràcies als resultats d'aquest treball, aquesta molècula podria ser un biomarcador eficaç per al diagnòstic de la malaltia i poder dur a terme una medicina personalitzada.

Estudi amb 44 dones durant un mes

L'hospital ha dut a terme un estudi durant un mes amb 44 dones d'entre 18 i 65 anys, la meitat de les quals pateixen migranyes de manera esporàdica. La prova ha estudiat els nivells de proteïna CGRP analitzant mostres de saliva cada dia, i en cas de patir un atac de migranya, agafant mostres a l'inici de l'atac, dues hores després i huit hores després.

L'estudi ha conclòs que el nivell de CRGP era més elevat, quasi el doble, en les dones amb migranya que en les dones del grup de control. En segon lloc, aquests augmentaven durant l'atac de migranya i tornaven a disminuir passat aquest episodi.

L’augment de CGRP durant els atacs de migranya

Però aquests canvis en els nivells de CGRP durant l’atac de migranya no es veien clarament en tots els atacs. Els investigadors i investigadores van identificar que això succeïa en el 79,6% dels atacs, que es consideren dependents de CGRP. En canvi, un 20,4% no depenien de CGRP. Tenint en compte els atacs d’una mateixa pacient, 13 de les 22 pacients només tenien atacs dependents de CGRP, 3 només tenien atacs no dependents de CGRP i 6 d’elles presentaven els dos tipus d’atacs.

A més, en funció de si l’atac era dependent o no de CGRP, solien aparéixer alguns símptomes associats determinats. A més del dolor, en aquells dependents de CGRP hi havia símptomes més clàssics de la migranya, com ara fotofòbia i fonofòbia. Aquells no dependents de CGRP, en canvi, s’associaven més a símptomes com el mareig.

“Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a escala molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens acosta a un futur de medicina de precisió", segons conclou la doctora Alicia Alpuente, del grup investigador.