Així ha canviat el perfil del pacient psiquiàtric en els últims quinze anys: augmenten les addiccions i l'edat dels ingressats

Un estudi realitzat a l'Hospital Provincial de Castelló ha detectat canvis en el perfil de pacients ingressats a la sala d'aguts de psiquiatria durant els últims quinze anys. Els resultats formen part de la tesi doctoral de Marc Peraire, alumne de Doctorat a l'Escola CEU CEINDO, sota la direcció del professor del Grau en Medicina de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) de Castelló, Gonzalo Haro, que lidera el grup d'investigació TXP en aquesta Universitat.

La investigació, que acaba de ser publicada en la revista científica internacional Psychiatry Research, avalua les característiques personals i el tipus de trastorn mental que presenten els pacients de la Unitat d'Hospitalització Breu (UHB) de l'Hospital Província de Castelló, entre el 2006 i 2021.

L'estudi s'ha fet sobre una mostra de 7.037 participants i analitza els canvis que s'han produït al llarg de l'última dècada i mitja, considerant tant els efectes del canvi en la guia de referència per al diagnòstic psiquiàtric (DSM-5, publicat el 2013), com l'impacte de la pandèmia per la COVID-19.

Segons destaquen els autors de l'estudi, encara que es mantenen constants els grups diagnòstics prevalents, destacant la presència de quadres psicòtics (45,5%) i afectius (43,8%), al llarg dels últims anys s'han detectat diferències importants.

Entre el 2013 i 2020, es va incrementar l'edat mitjana dels pacients, així com el percentatge de dones ingressades, a pesar que continuen sent majoria els homes, amb un 53,3%. També en els anys previs a la pandèmia havien augmentat els trastorns afectius, les demències i les addiccions. Un altre resultat rellevant és que es va reduir la taxa de reingressos, i es va incrementar la derivació a recursos rehabilitadors, com residències.

La investigació també ha revelat que el 56,6% dels pacients ingressats presentaven, a més del trastorn mental, alguna malaltia física, com malalties endocrines (16%), cardiovasculars (7,8%), neurològiques (6,2%) o digestives (3,8%). L'investigador i doctorant Marc Peraire ha destacat que aquest treball permet fotografiar l'evolució diagnòstica dels pacients psiquiàtrics de major gravetat, aquells que requereixen un ingrés hospitalari agut, detectant algunes de les causes que expliquen els canvis, per a poder adaptar millor l'atenció que se'ls ofereix.

Es manté la taxa d’hospitalitzacions d’abans de la pandèmia

Quant als resultats en els dos primers anys de pandèmia per la covid, l'estudi reflecteix que es va mantindre la taxa d'ingressos hospitalaris que es registrava anteriorment: més de 460 anuals, un resultat que contrasta amb la realitat d'altres unitats d'hospitalització, en l'àmbit nacional i internacional, que van haver de reduir els ingressos o readaptar-se i interrompre la seua activitat.

El professor Gonzalo Haro ha aclarit que "aquesta diferència s'explica perquè la UHB és l'únic dispositiu per a ingressos psiquiàtrics en tota la província, per la qual cosa va resultar imprescindible mantindre la seua activitat assistencial. La bona adaptació de la sala d'aguts a la covid va permetre els ingressos de pacients amb trastorns mentals que estaven infectats, per la qual cosa aquest recurs no va haver de tancar-se ni en els moments de més contagis".

Els autors de l'estudi han subratllat també que "molts dels ingressos durant els últims dos anys han tingut relació amb les conseqüències derivades de la pandèmia, especialment, l'aïllament social, la dificultat per a accedir a consultes mèdiques, la interrupció de la rutina diària, la pèrdua de l'ocupació o l'increment en el consum de drogues".

En relació amb els ingressos per consum d'alcohol i drogues, la irrupció de la pandèmia per SARS-CoV-2 no ha fet més que incrementar una tendència que ja es detectava des de 2006: aquest és el grup diagnòstic que més ha augmentat en els últims anys. En aquest sentit, els autors recorden que l'addicció és un dels majors predictors d'ingrés agut, a causa de les alteracions de conducta associades i dels símptomes psiquiàtrics que produeixen.