El canvi climàtic retalla la primavera: juny ja és un mes d'estiu, segons el climatòleg Juan Javier Miró

L'Agència Espanyola de Meteorologia ha fet l'avís: l'estiu serà més càlid i, si es compleixen les previsions, el juny, el juliol i l'agost assoliran temperatures superiors a les dels últims anys. Als experts no els sorprén l'advertència, que emmarquen en la tendència a l'alça que els termòmetres experimenten des de fa dècades. Sobretot al juny, segons ha explicat a À Punt el climatòleg de la Universitat de València i expert en el canvi climàtic, Juan Javier Miró.

"Juny és el mes que més ha sofrit el canvi climàtic en el sentit tèrmic", ha explicat Miró, que hi ha afegit "ha passat de ser un mes de primavera ser-ho d'estiu, amb característiques més pròpies de juliol".

El climatòleg ha advertit de l'impacte local del calfament de les temperatures i ha detallat que, més enllà del termòmetre hi està havent una redistribució de les precipitacions. Proporcionalment, està augmentant més la calor i plovent menys a les conques altes allí on naixen els rius que reguen el litoral, on, per contra, augmenten els episodis extrems.

"El canvi climàtic no és només una tendència de calfament. Observem un augment de la incertesa, que no saps on estàs, en el moment que el clima es desestabilitza pot pegar un colp gran en qualsevol direcció", ha afirmat Miró.

Juny és el mes que més ha sofrit el canvi climàtic en el sentit tèrmic (...) ha passat de ser un mes de primavera a ser un mes d'estiu

En aquest context d'inestabilitat i canvi permanent, Miró ha defés repensar, des d'una mirada local, la preparació contra els nous escenaris que obri la crisi climàtica. I en aquest sentit ha convidat a imaginar noves fórmules per a conservar una part de les aigües de les pluges torrencials que augmenten al litoral per a compensar els dèficits hídrics de menys precipitacions i sequeres més prolongades a les zones d'interior. Per exemple, per a assegurar el proveïment a les zones que pateixen tensions habituals, com ocorre al Baix Segura.

"Les aigües torrencials [al litoral] són difícils aprofitar, però tal vegada hauríem d'investigar sobre això i construir recursos per a emmagatzemar-la o aprofitar-la d'alguna manera", ha explicat el climatòleg que ha insisit en la necessitat de baixar a l'escala local el problema global del canvi climàtic.

Les aigües torrencials [al litoral] són difícils aprofitar, però tal vegada hauríem d'investigar sobre això i construir recursos per a emmagatzemar-la o aprofitar-la d'alguna manera

Acompanyant a Miró ha estat la cap de meteorologia d'À Punt, Victòria Roselló, que també ha fet una crida a la resiliència, després de recordar els registres històrics que s'han produït en les últimes precipitacions torrencials de la ciutat de València a primers de maig, o l'octubre de fa dos anys a Vinaròs, que va marcar el rècord de la sèrie històrica a Espanya, amb 159,2 litres per metre quadrat en només una hora.

"Són coses que no hem vist, els patrons han canviat. L'adaptació és clau, els fenòmens extrems són una dinàmica que acabarà sent habitual Les inundacions afectaran zones litorals, on s'ha de repensar l'urbanisme. (...) Ens hem d'adaptar i han de vindre canvis que ni tan sols hem imaginat, el canvi climàtic ens afecta en l'àmbit local i l'actuació és necessària", ha explicat Rosselló als micròfons d'À Punt.