El camp valencià demana solucions contra l'escarabat, que ja danya més del 80% de les tòfones

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) adverteix que l'escarabat de la tòfona (Leiodes cinnamomeus) ha provocat uns danys “rècord” en l'última campanya de la tòfona negra (Tuber melanosporum). Ha causat pèrdues de producció i depreciacions del valor comercial que superen el 80% de les tòfones cultivades a la Comunitat Valenciana. Davant d'esta expansió “sense precedents”, demana a les administracions que potencien la investigació per a trobar solucions eficaces contra la plaga.

Els productors lamenten que les tòfones infectades amb este coleòpter perden tot o bona part del seu elevat valor en el mercat. Els preus en origen d'esta temporada s'han situat entre 400 i 600 euros per quilo, fins i tot han arribat als 1.000, degut precisament a l'escassesa d'oferta que ha ocasionat la plaga. No obstant això, l’associació assegura que l'afecció de l'escarabat sobre la imatge estètica del producte ha afonat les cotitzacions, en cas de trobar comprador, a tot just 80-90 euros per quilo, és a dir, a la cinquena part respecte a una tòfona en bon estat.

L'associat d'AVA-Asaja al Toro, José Orduña, lamenta que hi ha hagut setmanes, sobretot de novembre a gener, que no ha venut ni un quilo de tòfones netes d'escarabat, cosa que ha minvat absolutament la rendibilitat de l’explotació. “El treball és el mateix, però els ingressos han caigut una barbaritat. Si seguim així, sense traure res útil contra la plaga, això s'acaba", ha sentenciat.

Tenint en compte esta nova realitat del cultiu, AVA-Asaja aposta per la investigació d'alternatives que permeten reduir els atacs de l'escarabat de la tòfona en les explotacions, com ara el control biològic, el parany massiu i pràctiques culturals.

D'altra banda, l’associació insisteix a sol·licitar a la Generalitat que faça les gestions oportunes perquè les plantacions tofoneres en terrenys agrícoles siguen considerades cultius agrícoles, en les mateixes condicions que l'ametler o l'olivar, en lloc de mantindre la classificació de forestals, la qual cosa implica traves i una pèrdua de competitivitat respecte a altres comunitats autònomes.