Com cal explicar als xiquets i xiquetes què està passant a Ucraïna

Al llarg de la història les guerres han sigut i són una constant. El que és canviant és l’interés o preocupació que suscita cada conflicte en funció de la llunyania o impacte que genera. La invasió russa d’Ucraïna, a menys de 4.000 quilòmetres de casa, ha provocat un sentiment d’injustícia i empatia sense precedents en la societat valenciana. La guerra a Ucraïna ocupa portades, pàgines i minuts en tots els mitjans de comunicació. També és el tema principal de converses de grans i menuts.

Per primera vegada des de la guerra dels Balcans hem pensat que un conflicte més generalitzat és possible. Una situació que pot afectar psicològicament adults però també la població infantil, la més vulnerable. Parlem amb Andrea Ollero, psicòloga educativa i vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COPCV), sobre com cal tractar amb la infància i la juventut el conflicte d'Ucraïna.

Explica la psicòloga que la sensació de perill sempre és més alta en adults que en xiquets i, per això, “és molt important com reaccionem a la situació nosaltres. Els pares i mares i el professorat hem de ser models de seguretat". Davant d'una situació per a la qual no tenim totes les respostes, assenyala Ollero, hem d’intentar transmetre’ls tranquil·litat.

En segon lloc, és molt important “escoltar i observar”, afirma l'experta. Hem d’evitar avançar-nos a les preocupacions d’ells i, en el moment que senten curiositat pel cas, cal explicar-los a situació d’una manera senzilla i “sempre adaptada a la seua edat”.

D’altra banda, hem d’evitar una sobreexposició a les imatges de la guerra, ja que no els aporta informació i poden generar ansietat i por. Quant a les xarxes socials, la psicòloga reconeix que “són més complicades de controlar”, però podem combatre la desinformació amb diàleg amb els adolescents. Per exemple, parlar de la guerra, d’història, però també d’altres temes com la sostenibilitat o la crisi energètica. “Cada vegada estem més connectats, no som illes i és una bona oportunitat per a parlar de cuidar l’ecosistema”, apunta Ollero.

Finalment, apunta la psicòloga, és una oportunitat per a bolcar-nos en l’ajuda i transmetre als xiquets i adolescents el valor de la solidaritat. “Ara que els xiquets ucraïnesos estan començant a arribar a les escoles, hem d’intentar ajudar-los entre tots”, defén Ollero. I la millor manera d’ajudar-los –sosté Olero– és l'acompanyament: intentant que s’adapten a la nova vida amb “tranquil·litat, rutines i respecte.”

El Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana ha publicat una sèrie de pautes per ajudar els xiquets i les xiquetes que poden sentir ansietat davant de la situació actual:

• Cal explicar els conceptes bàsics i no evitar la conversa: escoltar les seues preocupacions i donar respostes honestes a les preguntes que facen sobre el que està succeint. Tracte de donar detalls en un nivell apropiat per a la seua edat.
• Han de sentir-se segurs: és important ajudar els xiquets a comprendre el nivell d'amenaça per a ells i per als amics i familiars. S’ha d’explicar que això està succeint a Ucraïna, un país diferent i, si és necessari, mostrar-lo usant un globus terraqüi o un mapa.
• Els adults han de controlar els propis sentiments d'estrés i angoixa, ja que els fills i filles seran sensibles a les seues reaccions.
• Explique'ls als fills i filles que poden passar coses dolentes en el món, però que sempre podem ajudar d'alguna manera: planifiquen junts com podrien bregar amb aquesta situació a través de la recaptació d'aliments, fons o altres accions per a fer costat a la comunitat ucraïnesa.
• Evitar l'exposició a un flux constant de notícies: tinga en compte que, si té la ràdio o la televisió encesa tot el dia, els xiquets “absorbiran” les notícies sense que ens adonem. 
• És un bon moment per a observar d'on obtenen les notícies: tenint en compte que les notícies falses són un problema, particularment en les xarxes socials, és essencial tindre en compte a quines notícies estan accedint els seus fills i on les troben. Assegure's que entenguen que no tot el que veuen en les xarxes socials és cert i que coneguen a quines fonts de confiança de notícies poden accedir.
• Si està preocupat pel seu fill, busque assessorament i suport: el personal del seu centre educatiu i els psicòlegs educatius poden donar-li assessorament i suport específics si sent que el seu fill o filla s'està tornant massa ansiós/a i angoixat/ada.