El Blat de la Marina arriba als restaurants valencians més prestigiosos
El cereal, de varietats antigues i autòctones, es cultiva a Jesús Pobre i ha seduït cuiners com Ricard Camarena i Pep Romany, que ja l'inclouen en la preparació dels seus plats
El 2016 l'Associació Sociocultural Mercat del Riurau de Jesús Pobre, a la Marina Alta, va decidir recuperar el blat que cultivaven els seus avantpassats i sembrar cinc fanecades de la varietat coneguda com a Rodrigo. Cinc anys després, la localitat ja compta amb 85 fanecades i sis varietats més totalment autòctones: el Rojal, el Fartó, l'Assolacambres, l'Amorós Blanc, l'Amorós Colorat i la Xeixa.
El projecte, el Blat de la Marina, s'ha distingit des d'un primer moment per la cooperació de diversos professionals, com llauradors, forners, associacions i particulars de tota la comarca, i per la passió dels responsables de recuperar la identitat del poble i el paisatge local. El resultat és una farina baixa en gluten i molt saborosa que ja s'ha incorporat a restaurants prestigiosos del territori.
Un d'ells és Pont Sec de Dénia. El seu gestor, Pep Romany, ha estat molt involucrat amb el projecte i amb el comerç local, fins al punt que ofereix al seu menú la paella del Blat de la Marina, una particular manera de preparar el plat valencià per excel·lència, però substituint l'arròs pel blat de la varietat Assolacambres. "Buscant com introduir aquest plat en la nostra oferta va sorgir aquesta paella, que té una textura excel·lent i, a més, té un contingut més baix en sucre que l'arròs, per la qual cosa pot ser una bona alternativa per a les persones diabètiques". Amb aquesta iniciativa, Romany espera "donar-li una utilitat a la recuperació del territori i del paisatge". I pel que fa a la resposta de la gent davant aquesta peculiar paella, "no és fàcil que la gent la demane, però qui la prova ja no la deixa". A banda de Romany, el cuiner Ricard Camarena i els emprenedors de cervesa artesanal Cerveseros Gateros també l'han incorporat als seus productes.
La iniciativa no haguera sigut possible sense la col·laboració de moltes persones anònimes. Gràcies a una campanya de micromecenatge es va aconseguir reunir els diners necessaris per a comprar una segadora i abaratir el cost i millorar el rendiment de la recollida del cultiu. Mentrestant, uns amics de l'associació adquiriren un molí i són ells els encarregats de moldre i comercialitzar la farina.
El Blat de la Marina ja gaudeix d'un renom a la zona i gent de tota la comarca es posa en contacte amb l'associació, interessada en el projecte. "Algunes persones directament ens ofereixen els seus terrenys abandonats perquè els aprofitem sembrant el blat i recuperar el paisatge", explica Vicent Mahiques i Pons, membre de la comissió del mercat del Riurau. "Hi ha gent que ens demana orientació per a cultivar ells mateixos el blat autòcton", afirma.
Pel que fa a la viabilitat, Carles Hostalet, coordinador de Blat de la Marina, remarca la importància de l'exclusivitat del projecte, "quan sembrem el blat ja tenim garantit un percentatge de la venda al públic. És un producte que tan sols tenim nosaltres, que està boníssim, és molt baix en gluten i saborós". A més, assenyala la idoneïtat del cultiu, ja que "el blat antic està condicionat a les terres d'ací i creix molt."
La Festa del Batre, l'origen del cultiu del Blat de la Marina
Va ser l'any 2014 quan l'Associació Sociocultural Mercat del Riurau de Jesús Pobre va començar a commemorar la Festa del Batre, una cita que celebra la fi de la sega del blat. El col·lectiu tenia com a objectiu reivindicar les tradicions locals i retre homenatge als llauradors de la zona. Però, a l'hora de celebrar l'esdeveniment, els va costar trobar blat per a trillar-lo i després d'haver de buscar-lo en altres comarques, van optar per elaborar-lo ells mateixos. Recuperaren així la producció del que va ser un element fonamental de l'agricultura de les comarques del sud durant el segle XVIII, com demostren la trentena de molins de vent que hi ha a la zona, que va ser coneguda com "el graner de la Marina".
El mercat del Riurau, per a promocionar el comerç local
Abans del Blat de la Marina, l'Associació Sociocultural de Jesús Pobre va posar en marxa el mercat del Riurau, un espai per a donar suport als xicotets agricultors i productors de la zona i oferir als veïns i visitants una alternativa de comerç sostenible i respectuós amb l'entorn. El mercat obri tots els diumenges, de vesprada durant l'estiu i de matí en la resta de l'any, i cada setmana deixa un lloc a un forner o elaborador de farina diferent que treballa amb el Blat de la Marina perquè presente els productes elaborats amb aquestes varietats autòctones. Un treball transversal i cooperatiu per tal de recuperar els costums de la comarca i la identitat de la Marina.
