Els bebés exposats a ftalats en l'embaràs empitjoren la seua funció pulmonar

Els bebés exposats durant l'embaràs a ftalats, una substància química molt utilitzada com a plastificants i en laques o vernissos, desenvolupen una pitjor funció pulmonar en la infància, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L'estudi, que publica la revista Environmental pollution, ha analitzat les dades de 641 mares i els seus fills i filles de veïns de Sabadell (Barcelona) i Guipúscoa.

Els ftalats s'han utilitzat de manera extensiva en la fabricació de molts productes de consum, des de joguets a envasos d'aliments, roba, detergents, cosmètics o dissolvents, entre altres.

Segons els investigadors de l'ISGlobal, amb el pas del temps, aquests productes alliberen ftalats en el seu entorn, de manera que és possible detectar-los en l'aire, la pols o el menjar.

A més, segons els científics, l'exposició humana a aquests compostos comença en un estadi primerenc, ja que els ftalats tenen la capacitat de traspassar la placenta i penetrar a l'úter.

La investigadora de l'ISGlobal Magda Bosch ha recordat que "l'exposició gestacional als ftalats ja havia sigut associada amb un major risc d'asma en la infància, però hi ha escassa evidència sobre la seua possible relació amb la funció pulmonar".

Per a elaborar l'estudi, els investigadors van analitzar les mostres d'orina de les mares recollides durant l'embaràs i van avaluar la funció pulmonar dels xiquets i xiquetes en diverses etapes del seu desenvolupament entre els quatre i els onze anys mitjançant espirometries.

Les anàlisis van detectar els nou metabòlits dels ftalats estudiats, és a dir, les substàncies en les quals els ftalats es transformen una vegada metabolitzades pel cos humà, en pràcticament el 100% de les mostres d'orina.

Els investigadors van veure que en totes les etapes del desenvolupament dels xiquets i xiquetes, els metabòlits examinats es van associar amb disminucions en el volum màxim d'aire que una persona és capaç d'espirar i en el volum espirat màxim en el primer segon de l'espiració.

No obstant això, van observar que, en general, les associacions entre determinats metabòlits i la pitjor funció pulmonar eren estadísticament significatives només en edats primerenques, però no en les espirometries fetes en anys posteriors, per la qual cosa els possibles efectes d'aquests compostos sobre la funció pulmonar es revertirien amb el pas del temps.

Encara que actualment l'ús d'alguns ftalats en determinats productes ja està restringit a la UE, la investigadora de l'ISGlobal Maribel Casas ha suggerit que després d'aquest estudi "s'amplie la normativa per a incloure més ftalats i que s'estenga a països que encara no apliquen aquestes restriccions".

Un segon estudi també coordinat per ISGlobal i publicat en la revista Environment international també ha trobat una associació entre l'exposició prenatal a la benzofenona-3 (BP3) i un major índex de massa corporal i una pressió diastòlica més elevada en aconseguir els onze anys.

El BP3 és un ingredient habitual en cosmètics i protectors solars, a causa de les seues qualitats com a filtre dels raigs ultraviolats, i és un disruptor endocrí pertanyent al grup dels fenols.

En aquest altre estudi van usar dades de 1.015 mares i els seus fills i filles de la mateixa cohort de participants de Sabadell i Guipúscoa, als quals van analitzar la seua exposició a huit metabòlits de ftalats i a sis fenols mitjançant mostres d'orina recollides en el primer i tercer mesos d'embaràs, mentre que l'índex de massa corporal i la pressió arterial es van registrar quan les xiquetes i xiquetes havien complit els onze anys.