L'Audiència d'Alacant condemna l'exalcaldessa d'Orihuela, Mónica Lorente, i tres exregidors pels contractes del fem
El tribunal revoca l'absolució dictada el 2020 per a 9 dels 33 acusats en el primer juí del cas Brugal seguint l'orde del Suprem, que va demanar repetir la sentència tenint en compte unes proves que s'havien invalidat
L'Audiència Provincial d'Alacant ha condemnat a penes d'entre quatre mesos i tres anys i nou mesos de presó a nou dels 33 acusats en la causa matriu del cas Brugal, la més gran contra la corrupció investigada mai en esta província i oberta per presumptes irregularitats en l'adjudicació dels contractes municipals de recollida de fem a Orihuela.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a través d'X, entre els condemnats està l'exalcaldessa de la ciutat Mónica Lorente (2007-2011), del PP, per a la qual l'Audiència fixa una pena de 4 mesos de presó per prevaricació en concurs amb frau. També figuren tres regidors del seu gabinet, Antonio Rodríguez, Manuel Abadía i Ginés Sánchez, amb penes de 4 mesos, 5 mesos i 1 any de presó, respectivament. La resta de condemnats són l'aleshores interventor de l'Ajuntament, José Manuel Espinosa (8 mesos); l'empresari Ángel Fenoll, propietari de les empreses a què es va atorgar la concessió dels servicis de neteja (amb penes que sumen 3 anys i 9 mesos), el fill (1 any) i dos dels seus col·laboradors (4 i 8 mesos de presó, respectivament).
El TSJCV recorda que esta és la segona sentència que dicta l'Audiència d'Alacant per esta causa després que la primera, emesa el 2020 i que absolia tots els acusats, fora revocada pel Tribunal Suprem el 2024, arran d'un recurs de cassació interposat pel fiscal. En aquella resolució, el màxim tribunal obligava a retrocedir en les actuacions al moment de la deliberació i demanava a l'Audiència alacantina, amb seu a Elx, que redactara una nova sentència tenint en compte esta vegada les proves que va excloure del procés en entendre que derivaven d'actuacions nul·les. Entre altres, hi ha escoltes telefòniques i escorcolls que s'han donat per bones en esta segona sentència.
El juí d'esta primera peça de Brugal, celebrat el 2019, l'Audiència d'Alacant va exonerar els 33 encausats després d'anul·lar les gravacions de les converses incriminatòries sobre les quals es basaven les acusacions. Però després d'analitzar un elevat nombre d'actuacions cinc anys després, el Suprem va declarar les punxades telefòniques, acordades en la causa des de l'origen, així com els registres que el veredicte del 2020 va anul·lar.
Més de deu anys d'instrucció
La instrucció del cas Brugal, la presumpta trama de corrupció política i empresarial al voltant del contracte de fem d'Oriola, es remunta al 2006, arran d'un vídeo gravat amb càmera oculta pel mateix Fenoll. Catorze anys després, l'anul·lació de les proves obtingudes mitjançant escoltes telefòniques va servir per a absoldre els acusats.
El material inicial gravat amb càmera oculta i lliurat per Ángel Fenoll va portar a ordenar gravacions telefòniques tant a ell com al seu entorn. Tanmateix, la sala de l'Audiència d'Alacant encarregada de jutjar el cas va deixar-les fora perquè considera que infringien el dret fonamental al secret de les comunicacions i el dret a tindre un procés judicial amb garanties.
Al llarg de tota la instrucció, van passar fins a huit magistrats i dos fiscals d'Anticorrupció, que finalment imputaren 34 persones. Vora la meitat, quinze, eren càrrecs públics o funcionaris, set d'ells regidors. Se'ls acusava d'haver adjudicat a Fenoll el contracte de la gestió dels residus a canvi de beneficis, i els imputaren delictes com ara frau, suborn, prevaricació i tràfic d'influències. El juí, que va culminar el desembre del 2019, va estar ple d'incidències, com ara la desaparició d'algunes gravacions que posaven en evidència la custòdia rigorosa de les proves. A més, l'administració va gastar 26.000 euros per a habilitar una sala amb prou capacitat per a acollir-lo.
