Un estudi assegura que l’aspecte físic no està darrere del bullying, sinó les xarxes d'amics i enemics a classe
Així ho assegura un estudi de la Universitat Carlos III en els centres escolars i el paper de les xarxes socials de la classe en la seua aparició i persistència
L'aspecte físic no està darrere de l’assetjament escolar, sinó que les xarxes d'amics i enemics en classe determinen quant de bullying existeix a l'aula i qui és la víctima. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi sobre aquest problema en els centres escolars i el paper de les xarxes socials de la classe en la seua aparició i persistència. L'ha conduït Antonio Cabrales, de la Universitat Carlos III, en el marc de TeensLab, un consorci d'universitats que ha elaborat un estudi ampli sobre el comportament dels adolescents que abasta diferents aspectes de la seua socialització.
Entre altres qüestions, la investigació de Cabrales revela que qui pateix assetjament sol fer amistat amb altres persones assetjades i que existeix un “fort component de gènere”, ja que les xiques que pateixen bullying estan en el centre de la xarxa, mentre que els xics solen estar aïllats.
Tipus d’amistats i enemistats en l’aula
Una altra investigació en el context del TeensLab, aquesta feta per Ángel Sánchez, també de la Universitat Carlos III, i que estudia els tipus d'amistats i enemistats dins de l'aula, conclou que “dos estudiants seran amics amb major o menor probabilitat en funció de les amistats i enemistats que tinguen en comú”.
De fet, detalla que es pot definir una quantitat, que ve a ser com una suma d'amistats i enemistats, que permet predir amb probabilitat pròxima al 90% si dos estudiants són amics o no. A més, assegura que el fet que les actituds personals siguen més o menys prosocials —tendents a realitzar actes en benefici d’altres persones— no està relacionat amb fer amics, cosa que parla del “paper fonamental que juga el context social en l'establiment de relacions”.
D'altra banda, el catedràtic d'economia de la Universitat Loyola Pablo Brañas Garsa, ha analitzat si els joves prediuen correctament qui són els seus amics i els seus enemics, i els resultats mostren que els alumnes amb altes capacitats cognitives prediuen millor qui són els seus amics i enemics.
També conclou que aquells que es troben en les zones perifèriques de les xarxes de relacions són perfectament conscients de la seua posició en la xarxa, però, per contra, els qui ocupen posicions centrals no ho saben.
Un 40% de les relacions no són recíproques
Des de la Carlos III, també s'ha estudiat l'evolució temporal de les amistats en un institut concret, en el qual s'han recollit dades en huit ocasions diferents durant tres anys. Els resultats confirmen l'existència de cercles de Dunbar en l'estructura de les relacions, és a dir, existeixen grups xicotets de millors amics més estables que els simples amics, i explica la diferent naturalesa de les enemistats, “molt més volàtils i menys freqüents”.
Els resultats mostren a més que només el 60% de les relacions són recíproques, un nombre “molt estable” segons els conductors de l’estudi, al llarg de les diferents preses de dades.
Finalment, investigadors de la Universitat de Barcelona han estudiat quines són les característiques que fan que un alumne siga triat com a parella per a fer un treball. Així, apunta que els xics trien xics i les xiques, xiques. No obstant això, hi ha un altre element: els xics i xiques amb millors notes sempre ixen triats abans per a conformar els grups, al contrari que els estudiants que pateixen bullying, que no són triats.
