Amparo Requena, presidenta de Modepran: "A Espanya els animals encara es consideren coses"

Morts a colps. L’associació Felins lo Morant, d'Alacant, va viure fa vora tres mesos l’episodi més tràgic i trist en els cinc anys d’existència. A nou dels gats que acollia, rescatats del carrer o abandonats, els van matar a les seues instal·lacions. Un fet cruel del qual encara no hi ha indicis de l’autoria. “Al principi vam pensar que els havien enverinat, però després van comprovar que els havien apallissat”, comenta Antoni Ripoll, president de l’associació.

Gats menjant en l'Associació Felins lo Morant / Associació Felins lo Morant

Un succés que, malauradament, no és aïllat. Els casos de gats enverinats, maltractats o matats és constant. Uns éssers vius que, com els altres animals, viuen certament desprotegits. “A Espanya el maltractament animal està a l’orde del dia”, assenyala Amparo Requena, presidenta de Modepran i de la secció de dret animal del Col·legi d’Advocats de València. “Els animals encara es consideren coses; cal una reforma del Codi Civil que els reconega com a éssers que senten”.

Els gats que viuen al carrer són víctimes freqüents d’aquests abusos. Uns animals que responen a situacions diverses. Com explica José Manuel Gil, president de la Federació d’Associacions Protectores de la Comunitat Valenciana (Fedenva) hi ha gats que han sigut abandonats i que, per tant, els és més difícil adaptar-se a un nou entorn. Normalment són als que les associacions tracten de trobar una llar. Però també estan els que sempre han viscut en aquest entorn, els anomenats gats ferals.

Un gat del projecte CES d'Aspe / Mónica Santiago

En aquest cas, el protocol d’actuació més emprat és el conegut com a CES (captura, esterilització i solta), de manera que els animals conviuen en colònies, controlades i cuidades per persones voluntàries amb el suport dels ajuntaments. Un exemple és el de València, que amb el seu Pla Colonial ha esterilitzat vora 800 gats en les primeres quatre edicions, o el de la Diputació d’Alacant, del qual ja van quatre convocatòries en marxa, un temps en què han esterilitzat més de 10.000 gats, com ha indicat el diputat de Medi Ambient i Benestar Animal de la institució provincial, Javier Sendra.

“Les colònies felines compleixen un paper fonamental en la cura i protecció dels gats que viuen al carrer”, assenyala Ángela Molina, presidenta de la Coordinadora Animalista de la Comunitat Valenciana. Un model pel qual aposten les associacions en defensa dels animals, per considerar-lo el millor mètode per a integrar els gats ferals en els entorns urbans.  “Aconseguir que s’implante el CES en els ajuntaments és un dels nostres objectius”, una decisió, la de la gestió de les colònies, que depén dels municipis.

El maltractament animal, l’avantsala del maltractament humà

Segons explica la presidenta de la secció de dret animal del Col·legi Oficial d’Advocats de València, el maltractament animal a hores d’ara no està prou penalitzat. La llei 4/94 de 8 de juliol de la Generalitat estableix les sancions per via administrativa, que penalitza aquestes accions amb multes, segons el grau de gravetat. L’altre camí és el penal, el més emprat quan el maltractament és greu, que consisteix en penes de sis mesos a un any i mig de presó. Per a Requena, mesures insuficients, ja que, com diu, en la majoria dels casos, si no hi ha antecedents, se solen suspendre.

Gats en l'Associació Felina lo Morant / Associació Felina lo Morant

Per això demana que aquestes penes siguen superiors als dos anys, perquè no siga possible la suspensió. A més, també que a les persones que hagen maltractat animals els quede prohibida no només la tinença d’animals, sinó també la convivència amb ells. Unes demandes que també comparteixen altres associacions. Com diu Ángela Molina, presidenta de la Coordinadora Animalista de la Comunitat Valenciana, a hores d’ara treballen en un avantprojecte de llei al nostre territori en què es contemplen algunes millores, encara que al seu parer són “insuficients”.

“La penalització per maltractament animal és irrisòria”, lamenta Antoni Ripoll, que assenyala que cal una legislació “més restrictiva”, i afig que “el maltractament animal és l’avantsala del maltractament humà”. En la seua associació, gràcies a l’aportació ciutadana, ofereixen una recompensa a qui aporte alguna dada que permeta descobrir a la persona o persones agressores dels nou gats morts. “De moment no en sabem res, però continuem lluitant. És l’única cosa que podem fer. I no perdre l’esperança. Això mai”.