Alerta d'Oxfam: l'1% de la població acumula un quart de la riquesa a Espanya

L'ONG responsabilitza les grans empreses de l'alça de preus desbocada i reclama un impost per a gravar les grans fortunes

Un home busca en un contenidor a València
Un home busca en un contenidor a València / Maksim Safaniuk (Shutterstock)

Un de cada quatre euros a Espanya està en mans de només l'1% de la població. Són els més rics del país, els milmilionaris que es recuperen ràpidament de la inflació i que augmenten cada vegada més el poder adquisitiu, segons alerta aquest dilluns un informe d'Oxfam Intermón. Aquest escàs percentatge de grans fortunes acumula el 23,1% de la riquesa neta total de l'Estat, com reflecteix l'estudi d'Oxfam "Sobra molt de mes al final del sou", publicat coincidint amb l'inici del Fòrum Econòmic de Davos.

Ací, l'organització benèfica torna a expressar la preocupació perquè els salaris perden pes i els estalvis de la població més pobre disminueixen, al mateix temps que les grans empreses augmenten beneficis. Si en 2008 l'1% més ric concentrava el 15,3% de la riquesa neta total, el 2021 aquesta xifra augmenta al 23,1%, segons les dades del banc Credit Suisse que recull Oxfam. Això demostra que la riquesa a Espanya es concentra "cada vegada en menys mans".

Un dels motius és que, encara que als multimilionaris també els afecta la inflació i el valor de la riquesa que posseeixen, "els guanys es recuperen ràpidament, per damunt del creixement del país".

Beneficis desorbitats per a les empreses

El 2021 les empreses de l'Ibex-35 obtingueren un 63% més de beneficis que en 2019. Fins i tot, el percentatge és un 55% superior a la mitjana dels resultats dels cinc anys previs a la pandèmia, entre el 2015 i 2019. I la tendència no ha fet sinó accelerar-se el 2022, quan les grans companyies anunciaren resultats del tercer trimestre un 30% superiors als del mateix període de l'any anterior.

"Algunes de les grans empreses i els super-rics s'han aprofitat del context d'incertesa, la pandèmia i la guerra a Ucraïna i estan traient profit, unflant preus i marges, a costa d'una gran majoria", denúncia el director d'Oxfam Intermón, Franc Cortada, en el document. Segons l'entitat, "els beneficis empresarials són els principals responsables de l'alça dels preus". I ho quantifiquen: estan darrere del 92% de l'encariment que han patit els productes en 2022.

En l'informe, Oxfam adverteix que la inflació mitjana entre gener i novembre de 2022 se situa el 8,6%, cosa que suposa un dels augments de preus "més intensos de les últimes quatre dècades" a Espanya, que és "un dels països més desiguals de l'entorn", denúncia l'ens. I avisa que totes les persones "seran més pobres en termes reals si els ingressos no pugen d'acord amb aquest augment en el cost de la vida". Per tot això l'organització demana al govern espanyol un "pacte de rendes" per a "evitar que els salaris continuen patint l'efecte directe de la inflació".

Els propietaris de la nova riquesa

La tendència que constata Oxfam pel que fa a distribució de la riquesa no és exclusiva d'Espanya, sinó que es replica a escala global. El document destaca que des de l'inici de la pandèmia de coronavirus, un 1% de la població mundial ha acaparat quasi dues terceres parts de la nova riquesa generada, quasi el doble que el 99% restant. Segons càlculs de l'entitat, la fortuna d'aquesta minoria privilegiada suma 2.700 milions de dòlars (un poc més de 2.500 milions d'euros) cada dia, en tant que els salaris de prop de 1.700 milions de treballadors creixen per davall de la inflació.

L'any passat les empreses energètiques i d'alimentació duplicaren els beneficis i van distribuir 257.000 milions de dòlars (vora 240.000 milions d'euros) en dividends als accionistes, davant de més de 800 milions de persones "que se'n van al llit amb fam cada nit".

Segons l'estudi d'Oxfam, tres quartes parts dels governs tenen previst retallar la despesa durant els pròxims cinc anys, per un import total que podria ascendir a 7,2 bilions d'euros. En aquest context, l'ONG insta a pujar al 75% els impostos a les grans fortunes per a reduir la creixent desigualtat i mitigar els efectes d'una "policrisi" derivada de la pujada de la inflació, el rastre de la pandèmia i els efectes de fenòmens com a sequeres, ciclons i inundacions. D'acord amb càlculs de l'entitat, si s'aplicara un impost a la riquesa de fins al 5% als multimilionaris, podrien recaptar-se 1,5 bilions d'euros anualment, cosa que permetria a 2.000 milions de persones eixir de la pobresa, a més de finançar un pla mundial per a posar fi a la fam.

També et pot interessar