El 82% de les dones afrodescendents té problemes per a accedir al mercat laboral
Un informe, publicat amb motiu del Dia de la Dona Afrodescendent, mostra un racisme estructural cap a aquest col·lectiu
Isabelle, Lamar i Arelly són tres dones lluitadores que busquen un espai en la societat valenciana. En el dia Internacional de la Dona Afrodescendent, que se celebra aquest diumenge, alcen la veu per a explicar la seua situació i ser escoltades per les institucions. Una de les majors demandes és tindre espais per a la participació, ja que “el racisme estructural que encara patim ens impedeix accedir a determinats llocs de la vida pública”, explica Arelly Cortés, Col·laboradora en SOS Racisme.
Sempre se’ns considera estrangeres, no tenim accés a una identitat ací ni a poder formar part del territori
Aquesta setmana s’ha presentat a la ciutat de València un informe que mostra la realitat que pateixen. L'estudi ha entrevistat 320 dones de 38 nacionalitats diferents que viuen en 19 ciutats espanyoles. Al voltant del 60% de les preguntades assegura tindre més obstacles a l’hora de poder accedir a un habitatge, ja que els exigeixen més requisits que a la resta, i el 82% manifesta tindre problemes per a accedir a un lloc de treball per una qüestió racial.
El 100% de les dones han patit estigmatització: les cataloguen com a dones pobres, actives sexualment al llit, i es sorprenen si tenen estudis
Altre dels seus objectius és donar a conéixer les aportacions a la història que han fet les dones afrodescendents. Lamar Bailey forma part de l’associació Uhuru i reconeix que en l’àmbit de l’educació no tenen cabuda les afrodescendents, “hi ha moltes dones que han destacat en l’àmbit literari i cultural però no se sap, per tant no hi ha referents amb pes”.
De l’informe s’extrau una discriminació patent en l’educació, la sanitat, l’ocupació, la vivenda i l’administració. Una discriminació que s’estén també a l’àmbit personal de cadascú. “Quan vaig arribar ací no em vaig sorprendre de la situació, malauradament és el que patim en la majoria de països occidentals. S’han de canviar els esquemes mentals i reflexionar sobre a qui deixem participar dels nostres grups, dels nostres barris i de les nostres associacions”, apunta Lamar.
