75 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans: més de cent conflictes bèl·lics estan actius arreu del món

Aquest 10 de desembre es compleixen 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, un acord signat per l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre els drets considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Però quina és la situació actual al món pel que fa al respecte i la vulneració dels drets universals? Un bon punt de partida és el balanç que fa l'Acadèmia de Drets Humanitaris de Ginebra, la qual comptabilitza que actualment hi ha actius 114 conflictes bèl·lics on els drets més bàsics es veuen vulnerats.

Hem parlat amb Nacho Gay, president d'Amnistia Internacional a la Comunitat Valenciana, per a saber-ne més en concret. En les últimes setmanes l'atenció mediàtica se centra en la guerra a Gaza, però el primer que subratlla Gay és que no es poden oblidar altres punts conflictius que encara tenen lloc al món com és la invasió russa d'Ucraïna, la situació de les dones a l'Afganistan o l'Iran, la problemàtica dels refugiats que busquen asil en altres països o la desigualtat sistemàtica en gran part del planeta. “Molts drets humans de la declaració no es compleixen, 75 anys després de l'aprovació del text queden molts reptes per assolir”, assegura.

El president valencià d'Amnistia Internacional també destaca que no cal estar en estat de guerra per a patir la vulneració dels drets bàsics. Hi ha tota una sèrie de llibertats maltractades i amenaçades al món, fins i tot també en països amb democràcies més o menys consolidades. Els drets bàsics a la salut o a l'habitatge en són un bon exemple, però també altres com el dret d'expressió. Segons Gay, "cada vegada veiem més comunament protestes pacífiques que són reprimides en certs països." O també el que, potser, es el més bàsic de tots, el dret a la vida, que està subjugat sota la pena de mort en països com ara l'Iran, la Xina o més de cinquanta estats al món. Amb tot, Nacho Gay matisa que les xifres milloren progressivament: "És una batalla que estem guanyant, però encara queden moltes per aconseguir".

En aquest sentit, parlant sobre la situació a l'estat espanyol, el portaveu de l'ONG reconeix el paper de la Constitució espanyola a favor de l'assentament dels drets, però Amnistia Internacional mostra preocupació a propòsit d'alguns punts sobre els quals caldria obrir un debat. La llei mordassa que limita la llibertat d'expressió i associació; la desigualtat social amb un 22% de la població en risc d'exclusió social; la violència masclista; el dret a l'habitatge o a la salut, per exemple, són alguns dels punts que enumera Gay, en què treballar per a millorar i avançar en la qualitat social.

Trobem a faltar un lideratge global, perquè estem parlant de problemes globals

Així, amb la vista posada en el mitjà i llarg termini, Gay reconeix que la societat reacciona per conflictes com la guerra a Palestina o altres injustícies, però posa l'accent en un altre nivell: "Trobem a faltar un lideratge internacional, ja que estem parlant de problemes globals". En aquest sentit, assenyala la inoperància del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la implicació insuficient dels governs. I tot això ho exemplifica amb el desafiament del canvi climàtic, el qual serà catastròfic sense una coordinació categòrica i global: "És la pitjor amenaça que té l'ésser humà, perquè sense planeta no hi haurà drets humans", sentencia.