El 42% dels menors ha rebut missatges eroticosexuals no desitjats per internet
Un de cada tres usuaris de la xarxa no té la majoria d'edat i els delictes sexuals contra xiquets, xiquetes i adolescents representen el 71% de la ciberdelinqüència
El 42% dels menors d'edat ha rebut missatges de caràcter eroticosexual no desitjat per internet i en qualsevol moment del dia hi ha 750.000 adults buscant en la xarxa com contactar amb un xiquet, una xiqueta o adolescent amb el propòsit d'abusar-ne sexualment. Així ho afirma Nuria Lorenzo-Dus, catedràtica i investigadora de la Universitat Politècnica de València (UPV) i responsable del projecte Precisió, que treballa en la prevenció a través del llenguatge de la ciberviolència sexual contra xiquets, xiquetes i adolescents.
D’este projecte es desprén que un de cada tres usuaris d'internet és menor d'edat i els delictes sexuals contra xiquets, xiquetes i adolescents representen el 71% de la ciberdelinqüència, segons dades del Ministeri de l'Interior (2021). Unes xifres “aclaparadores” que mostren la complexitat de la situació, ja que a Espanya un de cada tres menors afectats pel ciberassetjament no ho va compartir amb ningú i el 75% no ho va explicar mai als seus pares.
La investigació ha conclòs que darrere de molts casos d'abús hi ha un procés de manipulació des del llenguatge del depredador. “És important reconéixer els patrons de comunicació que s'estableixen perquè ens permet treballar en la prevenció i ajudar els professionals”, ha explicat Lorenzo-Dus.
La manipulació feta per la persona depredadora no sempre s'inicia amb un contingut sexual explícit, i se centra a generar confiança i amistat per a poder manipular el menor. “Per això fa falta un coneixement detallat d'estos processos de manipulació que permeta als menors i al seu entorn adonar-se del que està passant abans que ocórrega i resulten danyats”, ha detallat. També ha afirmat que els xiquets, xiquetes i adolescents utilitzen les xarxes socials per a relacionar-se a escala socioafectiva i també sexual i “això és normal, no té per què ser problemàtic a priori”.
Nuria Lorenzo-Dus considera que és un problema de tots, tant dels centres educatius com d'educadors, progenitors, governs i empreses tecnològiques. “Sense oblidar que, per a buscar solucions, cal tindre en compte sempre l'opinió de xiquets, xiquetes i adolescents”, ha afegit.
