Per què en 40 anys no s'ha desenvolupat una vacuna contra el VIH?

Enguany, voluntaris valencians han participat en l’assaig més prometedor per a trobar un antígen contra el virus responsable de la sida

Commemoració a les persones mortes a causa de la sida
Homenatge a les persones mortes a causa de la sida / José Luis González

Els primers casos de la sida es van notificar el 1981. Des d’aquell moment, segons dades de l’ONU, s’ha cobrat més de 36 milions de vides al món, 680.000 només durant el 2020. Quaranta anys després que es començara a parlar de la malaltia, encara no s’ha aprovat cap vacuna contra el VIH, ni preventiva ni terapèutica. 

El Dia Mundial de la Sida, analitzem els avanços de la investigació per a trobar una cura contra aquest virus. Després de dos anys de pandèmia i un de campanyes d’immunització arreu del món, les comparatives amb la covid en matèria farmacològica són inevitables.

El SARS-CoV-2 va ser identificat com a causant de la malaltia pocs dies després que el virus s’estenguera pel mercat de Wuhan, i ara com ara ja hi ha més d’una desena de vacunes aprovades. Per què no ha passat el mateix amb un virus tan letal com el VIH?

Entre les raons que ho expliquen, n’hi ha de caràcter social, vinculades fonamentalment a l’estigma i els prejudicis que la malaltia ha arrossegat des de l'inici, però també científiques, relacionades amb les particularitats que presenta cadascun dels virus. 

 VIH i sida són el mateix?
VIH i sida són el mateix? / Marta Galindo

El VIH te una capacitat de mutar mil voltes superior a la del coronavirus, té una coberta que actua com a escut per als anticossos, i l’equivalent a la proteïna de l’espícula del SARS-CoV-2 (l’element que han emprat les principals vacunes contra la covid per a crear immunitat) és una estructura plegada indetectable per als anticossos. Una altra característica que converteix el VIH en un virus tan complicat de combatre és que té la capacitat "d’amargar-se" després d’infectar la cèl·lula i romandre al cos del pacient de manera latent.  

En el cas del coronavirus la gran majoria de persones infectades arriben a crear una resposta immune per a controlar la infecció i curar-se. Les vacunes han aconseguit desenvolupar diferents mecanismes per a estimular el sistema immunitari dels pacients per tal de produir els elements necessaris per a combatre el virus. Amb el VIH, el procés per a desenvolupar un preparat eficaç es complica; com que el nostre sistema immune és incapaç de controlar la infecció, no es pot incentivar o copiar aquesta acció contra el virus.  

Mosaico, l’esperança per a obtindre una vacuna "que està destinada a canviar el món"

Tot i les dificultats, l’assaig clínic d’una vacuna preventiva elaborada per Janssen ha aconseguit arribar a la fase III, la darrera abans de la comercialització. Es tracta de l’únic preparat de món que arriba a aquest estadi i els experts el qualifiquen de molt esperançador. 

Mosaico és el nom de l’estudi que enguany està provant l’efectivitat de la vacuna en humans gràcies a la participació de 3.800 persones de 43 ciutats del món, entre les quals hi ha València. Un dels voluntaris que hi participa és José Luis Lucas, que va compartir la seua experiència en un tuit que en pocs minuts es va fer viral. 

"Em va animar a participar el fet que si aquesta vacuna acaba funcionant tant bé com estan funcionant les vacunes contra la covid, està destinada a canviar el món", explica Lucas, qui no esperava la repercussió que anava a tindre la seua publicació en Twitter. "Se m’ha trencat el cor quan gent ja infectada m’ha preguntat si la vacuna era per a ells", comenta, ja que la vacuna només funciona de manera preventiva, "però en general ha sigut una experiència molt possitiva, i he animat molta gent a participar-hi".

La vacuna utilitza un adenovirus atenuat capaç de codificar una sèrie de proteïnes similars a les del VIH perquè el sistema immune siga capaç de crear anticossos contra la infecció.  Les persones voluntàries en l’assaig de Mosaico havien de ser persones sanes que formen part d'algun dels grups de risc, entre les quals hi ha les persones trans i els homes que tinguen relacions sexuals amb altres homes.

El tractament, que va començar a principis d'any i encara s'està duent a terme, consta de sis inoculacions que es reparteixen en quatre jornades al llarg d'un any. Enrique Ortega, l'anterior cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital General de València — el centre sanitari triat per a realitzar l'assaig de la vacuna Mosaico— explica que l'estudi tardarà uns tres anys en tindre resultats definitius.

La covid atura el diagnòstic

Encara que no hi ha cura coneguda per a la sida, el tractament contra la malaltia que genera el VIH ha experimentat importants avanços en els darrers 25 anys gràcies a la introducció dels tractaments antiretrovirals, amb què s'aconsegueix controlar el virus i fan possible que els pacients en tractament gaudeixen d'una vida normal.

Però perquè aquests puguen arribar al màxim de persones infectades possible, i d'una manera eficaç, el diagnòstic precoç és fonamental. Enrique Ortega adverteix que l'avanç en la medicació ha fet que s'abaixe la guàrdia, i recorda que "la sida continua entre nosaltres". La seua presència és "especialment dramàtica" a l'Africa subsahariana i l'àrea del pacífic, però des de fa més d'una dècada les noves infeccions al territori espanyol superen les 3.000, i en la Comunitat Valenciana, les 300. El problema és, segons explica Ortega, que molts diagnòstics es realitzen en una fase en què "el sistema immune del pacient ja ha resultat danyat"

Les conseqüències de la pandèmia del coronavirus han afectat greument els serveis de detecció i tractament del VIH. L'any passat es van diagnosticar 104.765 noves infeccions en 46 dels 53 països de la regió d'Europa, una xifra que es queda molt lluny dels 137.000 del 2019, segons xifres del darrer informe del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties.

A la Comunitat Valenciana, l'arribada de la covid també ha afectat greument la lluita contra la sida. Calcsicova, la plataforma que engloba nou associacions que lluiten contra el VIH al nostre territori, va denunciar que el 2020 es van fer un 30% menys de proves de detecció del VIH que en el mateix període de l'any anterior.