2025, un any calorós i humit però desigual: pluges concentrades al nord i al centre, dèficit al sud
Acomiadem l'exercici amb temperatures 1,2 °C per damunt de la mitjana i acumulats de precipitació que evidencien el desequilibri territorial en el repartiment pluviomètric: dels 1.525 l/m² de Barx als 238 de Villena
El 2025 diu adeu amb la constatació d'una realitat que els especialistes advertixen des de fa temps: el canvi climàtic està impactant de ple en la meteorologia i configuren un nou escenari amb fenòmens extrems cada vegada més habituals, com tempestes i calor. El balanç anual de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i els observatoris d'Avamet radiografien un exercici que ha sigut "extremadament càlid" a la Comunitat Valenciana, mantenint la tònica dels darrers anys, i més humit quant a precipitacions, encara que concentrades en uns pocs episodis i repartides de manera molt desigual pel territori.
El que tanquem és el quart any més calorós de la sèrie històrica. Es queda només per darrere del 2024, 2023 i 2022, que ja van batre rècords per les elevades temperatures registrades en els termòmetres. Este 2025 els valors han estat 1,2 °C per damunt de la mitjana i destaca especialment el comportament del mes de juny, que s'ha confirmat com el més càlid des que hi ha registres. L'Aemet remarca que la mitjana diària, prop dels 25 °C, ha sigut superior a la del període de referència dels trenta anys anteriors i no té precedents des de, com a mínim, el 1950. Va ser més alta fins i tot que la d'un mes de juliol o agost habitual.
Al juny vam registrar, de fet, la primera onada de calor de l'estiu, amb registres molt anòmals en el mercuri que es prolongaren fins als primers dies de juliol. També recordarem la llarga i persistent onada de calor que va asfixiar Espanya durant més de dos setmanes, amb dos pics de temperatura els dies 11 i 17-18. És una dinàmica que confirma l'avís dels meteoròlegs: venen episodis cada vegada més acusats i extrems fins al punt que a finals de segle podem arribar a vore onades de calor permanents a l'estiu, en paraules del cap de Climatologia de l'Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, en una entrevista l'estiu passat en Les notícies del matí.
Mirant els termòmetres, el 2025 ha sigut un any de molts contrastos. A la Comunitat Valenciana hem passat de tindre l'estiu més càlid des que hi ha registres a viure un Nadal blanc, de ple hivern, a finals de desembre. A falta de confirmar les dades definitives de l'exercici, estes festes han sigut les més fredes en més d'una dècada. Per primera vegada en anys, poblacions als Ports i l'Alt Maestrat es despertaven cobertes de neu un 25 de desembre.
Pluja molt desigual i concentrada
Quant al balanç pluviomètric, l'any que acomiadem no fa sinó confirmar el canvi de patró en les precipitacions que ja es dibuixa des de fa un temps, esperonat pel canvi climàtic. Pluges molt concentrades en uns pocs episodis i amb un repartiment desigual i irregular al llarg del territori. Els valors mitjans d'acumulat han estat per damunt dels habituals (+15%), amb 574 l/m² en tota l'autonomia. La dada és provisional encara, perquè faltarà incorporar a la suma l'aigua descarregada en l'últim temporal de desembre, que ha tingut especial incidència a la Ribera Alta i la Safor. Però l'any es pot catalogar com a humit, semblant a la dinàmica del 2022 i el 2020.
Les pluges han estat concentrades pràcticament en quatre episodis: març, juliol, al temporal associat a la dana Alice de l'octubre passat i este últim cap de setmana de desembre. De fet, la recopilació de dades d'Avamet mostra un tercer trimestre de l'any especialment plujós, amb tot el litoral i el prelitoral del golf de València entre 300 i 800 l/m². Alguns municipis com Simat de la Valldigna o Barx han arreplegat només entre setembre i desembre dos terços del total de precipitació acumulada durant l'any complet.
Però tot i que en termes generals 2025 ha sigut un any humit, hi ha una diferència territorial molt notable en el repartiment de la pluja entre el nord-centre i el sud. Mentre les províncies de Castelló i València han tancat l'any amb superàvit pluviomètric (+22% i 20%, respectivament), la d'Alacant anota un dèficit del 6%. Les comarques que patixen esta sequera de manera més acusada són el Vinalopó i l'Alacantí. De fet, són diversos els municipis que a penes arriben als 200 l/m² en els últims dotze mesos, com ara Villena (238) o Tabarca (206). Estes xifres contrasten en bona mesura amb els acumulats dels llocs on més ha descarregat la pluja, començant pels 1.525 de Barx o els 1.483 d'Alzira.
L'equip de l'Oratge d'À Punt recorda que el clima mediterrani és irregular per naturalesa, però últimament s'està accentuant el caràcter desigual de les precipitacions. "Són molt abundants en molt poc temps, seguits de períodes llargs d'estiatge en què no cau ni una gota. Per tant, més irregularitat, però això no implica que caiga menys precipitació. Pot caure la mateixa, però d'una altra manera", apuntava recentment el meteoròleg Lluís Obiols.
