Núñez (Aemet) advertix que les onades de calor seran més llargues i persistents: "A finals de segle poden durar 77 dies en l'escenari més pessimista"

Les onades de calor com la que ha asfixiat Espanya durant més de dos setmanes este agost seran cada vegada més llargues i persistents. És l'advertiment que ha llançat este dilluns José Ángel Núñez, cap de Climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana, entrevistat en Les notícies del matí. En els micròfons d'À Punt Ràdio l'expert s'ha mostrat preocupat per l'evolució que ha tingut este fenomen extrem, del qual la Comunitat Valenciana no ha eixit indemne, en les últimes dècades. Segons ha explicat, en els anys 70 i 80 teníem una mitjana de tres o quatre dies amb onada de calor, però en esta darrera dècada la xifra s'ha multiplicat per set, fins als 21 dies. "A finals de segle, depenent del nostre comportament i de la rapidesa amb què fem la transició ecològica, podem tindre 47 dies d'onada de calor, en l'escenari optimista, o 77 en el més pessimista", ha afirmat Núñez. És a dir, ha aclarit, que "amb els paràmetres actuals, estarem tot l'estiu en onada de calor".

El meteoròleg ha sigut contundent a l'hora d'alertar sobre les dinàmiques que caracteritzen el nou escenari climàtic, amb fenòmens extrems cada vegada més habituals com tempestes i calor. "El punt de partida d'esta classe d'estius va ser en el 2022, i n'hem tingut quatre de por consecutius", ha dit Núñez. Segons ha assegurat, mai ha tingut consciència d'haver passat tanta calor a les nits en juliol i agost com en estos últims anys, perquè la brisa de la matinada refrescava. Però ara esta nova realitat, amb termòmetres que no baixen dels 20 o 25 ni de matinada, humitat sufocant i a penes brises, s'ha generat una "pèrdua de confort tèrmic" en la població, que ja no pot refrescar-se ni en la platja com antigament.

El punt de partida d'esta classe d'estius va ser en el 2022, i n'hem tingut quatre de por consecutius

Núñez ha remarcat també que estos episodis de calor estan molt vinculats amb els incendis que han castigat enguany el nord-oest d'Espanya, perquè és un dels components de l'índex de perillositat: "Una calor extrema i persistent dona lloc a condicions molt favorables perquè es produïsquen, solament falta l'espurna que els dispare", ha avisat. El cap de l'Aemet ha aclarit que ací a la Comunitat Valenciana ens hem deslliurat de grans incendis, amb l'excepció del que va cremar més de 500 hectàrees a Teresa de Cofrentes, gràcies als tres temporals que agranaren el territori en el mes de juliol. "No seran significatius per al balanç hídric, però sí que foren útils per a refredar el terreny i la vegetació", ha apuntat.

Canvis en els patrons de pluges

José Ángel Núñez ha fet balanç també de l'any hidrològic actual, que està a punt d'acabar-se —va de l'1 d'octubre al 30 de setembre— i ha assenyalat que, a pesar que la tònica estatal a Espanya és d'un descens generalitzat en les precipitacions, a la Comunitat Valenciana i Múrcia s'ha observat un lleuger augment. I encara que puga semblar positiu, "no és una bona notícia", ha advertit. "S'explica per la torrencialitat, perquè acumulem més pluja en pocs episodis". I més enllà de les catàstrofes per pèrdua de vides humanes i danys materials que puguen provocar, com en la devastadora dana del 29 d'octubre, causen "erosió, pèrdua de sòl i l'aigua és més difícil d'emmagatzemar", ha indicat l'expert, que ha recordat també que són les pluges moderades les que infiltren el terra i omplin els aqüífers. La tendència, segons ha explicat, és a "alternar anys extremadament secs amb d'altres molt humits, amb pluges molt focalitzades en zones del territori molt reduïdes.

Tot plegat, si l'any hidrològic del 2023-2024 va ser el més sec dels últims 75 anys, l'actual 2024-2025 ha resultat un dels més humits del segle, "però amb una distribució molt irregular" en el territori valencià, ha especificat. Així, la província de Castelló i l'interior de València tingueren superàvit, però el litoral de València i pràcticament tota la província d'Alacant estan en dèficit pluviomètric. "Hi ha zones en què ha pogut tres vegades més de l'habitual i en altres res", ha lamentat el climatòleg.

Al darrere, el canvi climàtic

El cap de Climatologia de l'Aemet ha deixat clar en l'entrevista que tots estos canvis meteorològics es deriven "sense cap mena de dubte" de l'impacte del canvi climàtic a causa de l'escalfament global provocat per l'acció humana amb la crema de combustibles fòssils, que potencia l'efecte hivernacle. "No és opinable. Ni creure-hi, ni no creure-hi. És una cosa constatada científicament: estem modificant la composició química de l'atmosfera i hi ha un 50% més de gasos d'efecte hivernacle. Això dona lloc a temperatures més altes, onades de calor més extenses i primerenques en estiu", ha subratllat.

No és opinable, és una cosa constatada científicament: estem modificant la composició química de l'atmosfera

La gestió de la dana

Núñez, un dels tècnics que va formar part del Cecopi durant la vesprada fatídica del 29-O, dia de la dana, ha reconegut que encara arrossega l'impacte emocional d'aquella experiència, que el va afectar molt, i ha defensat que va fer tot el que va poder amb la informació de què disposava en eixe moment. Com a membre de l'Aemet, forma part d'un dels organismes sobre els quals la Generalitat ha intentat descarregar la responsabilitat de l'ocorregut aquella jornada negra, en què moriren 228 persones, perquè argumenten que no van fer una predicció correcta de la pluja que venia.

Des del primer moment vaig vore clar que s'intentaria responsabilitzar els tècnics i jo no hi estava disposat

El meteoròleg ha lamentat haver-se vist "envoltat en el foc creuat polític" perquè, com a tècnic, no hi està acostumat, i ha defensat, com cada dia des de la tragèdia, que des de l'Aemet feren la faena com tocava: "Des del primer moment vaig vore clar que s'intentaria responsabilitzar els tècnics i jo no hi estava disposat, no era responsable de la situació que es va generar", ha insistit. Núñez ha recordat que l'ens meteorològic treballa amb superació de llindars i probabilitats d'ocurrència, per això decretaren des de primera hora l'avís roig, que és el màxim nivell de risc: "Evidentment, no sabia ningú que caurien 770 litres a Torís", ha lamentat.

El que ha emfatitzat l'expert és que en gestió d’emergències, i davant de situacions com la passada dana, "cal prendre mesures preventives com més prompte millor i de forma massiva", amb l'ajuda de les eines de predicció que proporciona la ciència. Finalment, s'ha mostrat confiat que la gent comprén que davant d'una alerta, hi ha un percentatge de casos en què després no acaba ocorrent res, però això no ha de fer que s'infravaloren els avisos, sinó que cal aprendre a llegir-los. "Tenim una ferramenta molt potent que és la ciència, i ens advertia que eixe [el 29-O] era un dia de perill extraordinari", ha conclòs.