El juny més càlid sense precedents
Este juny ha sigut el més càlid, com a mínim des del 1950. La temperatura marítima al golf de València ha registrat valors de rècord
Un mes de juny que recordarem per la calor. Sense dies de ponent i amb rècords de màximes, la basca ha sigut molt persistent al llarg de tot el mes.
La temperatura mitjana mensual és la més alta, com a mínim, des del 1950.
La temperatura mitjana de tot el mes supera la de juny dels anys 2022, 2012 i 2003.
El mes de juny del 2025 ha registrat temperatures mitjanes diàries superiors a la mitjana de trenta anys tots els dies, sense grans pics de calor, però amb una calor elevada i persistent.
Aquells mesos de juny van registrar pics de molta calor, però també dies de temperatures no tan altes, com és el cas del 2022 i del 2012.
La temperatura mitjana diària de juny del 2025 ha sigut superior a la de referència de trenta anys, tots els dies del mes, de manera que la mitjana no té precedents, com a mínim des del 1950.
Fins i tot la temperatura mitjana diària dels últims dies de juny no només és més alta que la mitjana, sinó també superior als valors "normals" de finals de juliol, que també supera la dels dies de canícula.
Ha sigut un mes de juny dominat per les altes pressions i l'estabilitat meteorològica. Esta situació ha generat dies assolellats, que afavorixen el calfament de la superfície de la península Ibèrica i el recalfament de la massa d'aire.
Este calfament ha sigut reforçat per l'entrada de masses d'aire càlid i carregades de pols en suspensió provinents del nord d'Àfrica.
La calma meteorològica i marítima, junt amb el recalfament de la massa d'aire, han afavorit el calfament ràpid de la superfície de l'aigua del mar. Ha sigut el primer mes de juny que la boia de València registra més de 27 °C a la superfície del mar.
Una mar molt càlida provoca que les brises que han de refrescar el litoral de vesprada no siguen tan efectives. A més, contribueix al fet que la temperatura nocturna siga més elevada, fet que es materialitza en nits tropicals i fins i tot tòrrides a les comarques costaneres.
Cada vegada són més habituals les onades de calor marítimes, és a dir, que la superfície de l'aigua de la mar està molt més calenta del que és habitual.
És una situació preocupant, no només pel fet de provocar brises més càlides i nits més sufocants a la costa, sinó perquè també implica més acumulació de vapor d'aigua que funciona com a combustible per a tempestes que podran ser més fortes.
Segons les dades, les onades de calor marines augmenten, però també els dies catalogats com a onada de calor pel que fa a les temperatures de l'aire.
Els últims vint anys mostren un augment destacable del nombre de dies d'onades de calor en juliol i agost, però cal destacar que juny ha començat a entrar en estes estadístiques, quan abans en quedava fora. Això vol dir que les canícules són cada vegada més freqüents també al mes de juny.
