Fins al 20% de la població espanyola té gens que alteren la resposta a l'ibuprofén
Un estudi del CNIO obri la porta a personalitzar els tractaments a través de la farmacogenètica
Entre el 10 i el 20% de la població espanyola té gens que alteren la resposta de l'organisme a fàrmacs com l'ibuprofén, segons constata un estudi realitzat per investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) que s'ha publicat en la revista científica Pharmaceutics.
El treball, que ha analitzat l'impacte de la genètica en la tolerància als medicaments entre la població espanyola, se centra en 21 gens amb un paper en el metabolisme, transport o dianes dels més comuns. En concret, s'ha estudiat en profunditat informació genètica de 3.006 voluntaris que constitueixen una mostra representativa de la societat.
Els resultats indiquen que el 98% de la població porta almenys algun gen farmacogenètic —gen rellevant per a la interacció amb fàrmacs— amb variants que podrien afectar la resposta als tractaments. La pràctica totalitat de la gent, per tant, "podria beneficiar-se de l'ús d'aquesta informació per a personalitzar els tractaments i, en conseqüència, millorar-hi la resposta", ha assenyalat la cap de la unitat de genotipatge humà del CNIO i directora del treball, Anna González Neira. L'experta considera que "els tractaments podrien ajustar-se al més adequat per a cada individu d'acord amb els seus gens farmacogenètics, de manera que siguen més eficients i segurs".
En concret, la meitat de la població es beneficiaria de canvis en els tractaments habituals amb antidepressius tricíclics, i un 10% d'ajustos en determinats anticoagulants, antitumorals i immunosupressors, entre altres medicaments. Aquestes modificacions van des de la cerca d'un fàrmac alternatiu a la prescripció d'una dosi diferent de l'estàndard. "L'estudi aporta una valuosa informació de referència per a ajudar a implementar el diagnòstic farmacogenètic a Espanya", ha afirmat González Neira.
Els medicaments més afectats
Entre els 64 fàrmacs analitzats hi ha alguns tan comuns com la simvastatina —per a abaixar el colesterol—, els antidepressius tricíclics, l'antitumoral tamoxifén i l'immunosupressor tacrolimús. La família dels antiinflamatoris no esteroidals (com l'ibuprofén o l'aspirina); la simvastatina, la teràpia anticoagulant amb clopidogrel i l'immunosupressor tacrolimús semblen estar alterats entre el 10 i el 20% de la població.
"L'estudi posa de manifest que els pacients tractats amb antidepressius tricíclics són els que més podrien beneficiar-se de la implantació d'un diagnòstic farmacogenètic, ja que al voltant del 50% dels espanyols necessitarien la prescripció d'un fàrmac alternatiu o una disminució de la dosi inicial", explica l'autoria. A més, "al voltant d'un terç de la població necessitaria una prescripció diferent per a la teràpia antiretroviral, els opioides i alguns antitumorals, com el tamoxifén".
Les reaccions adverses a medicaments són "un greu problema clínic", escriu l'equip responsable del treball. Es considera que representa la cinquena causa de mort a Espanya i un dels factors que en contribueixen a l'aparició és la variabilitat genètica humana: encara que un fàrmac siga efectiu per a la majoria de la població —per això s'aprova—, pot no ser útil, o fins i tot por ser perjudicial, per a persones amb un determinat perfil genètic.
