15 anys de l'accident del metro de València, les claus per a entendre com i per què es va silenciar

Amb 43 morts i 47 ferits, és l'accident de metro més greu d'Espanya, el segon més greu d'Europa i el quart més greu de tot el món

L'accident de metro de València compleix 15 anys / À Punt NTC

Aquest dissabte 3 de juliol es compleixen exactament quinze anys de l'accident de metro de València, que va deixar 43 morts, 47 ferits i zero responsables fins a l'any 2020. És l'accident de metro més greu d'Espanya, el segon més greu d'Europa i el quart més greu de tot el món. Repassem ací els catorze anys de lluita dels familiars de les víctimes, que van seguir lluitant fins que el Parlament Europeu atengué les seues reivindicacions, el govern va demanar perdó formalment i les Corts van fer una nova investigació sobre l'accident que va identificar 13 responsables.

3 de juliol de 2006, un metro descarrila a València

Fa quinze anys, València va viure un dels accidents de metro més greus que es recorden. Cap a les 13:00 hores, un tren de la Línia 1 va descarrilar en la revolta d'entrada a l'estació de Jesús i va causar la mort de 43 persones i 47 persones ferides. L’accident va coincidir quasi amb la visita del papa Benet XVI a la ciutat de València. Tant és així, que el 8 de juliol acudia a l'entrada de metro de Jesús per a fer un homenatge a les víctimes.

17 de juliol de 2006, comença la comissió d'investigació a les Corts

Dues setmanes més tard, les Corts, amb els únics vots a favor del Partit Popular, van dictaminar que la causa va ser l'excés de velocitat i van incriminar el conductor, que havia mort en l'accident. "La causa de l'accident va ser l'excés de velocitat i no es deriva cap responsabilitat política, ni era previsible ni era evitable", així ho afirmava Rafael Maluenda, director de la Comissió d'Investigació, que sostenia que la Línia 1 de Metrovalència era segura.

Aquest director va ser triat gràcies al vot dels nou diputats del Partit Popular. Segons l’alcalde de València (en aquell moment diputat d'EUPV), Joan Ribó, l'accés a aquesta comissió per part de "persones que no foren les que proposava el Partit Popular" estava vedat. Andrés Perelló, diputat del PSPV, va reclamar que "el dolor de les famílies s'atenuara amb transparència i demostrant que mai més tornaria a passar, però fracassàrem perquè el PP va imposar la seua majoria". L'oposició va demanar dimissions i va denunciar que una balisa que tenia un cost de vora tres mil euros hauria pogut evitar el sinistre.

Cita L'informe del perit va determinar que la velocitat era l'única causa de l'accident i, com que el maquinista va morir, la responsabilitat penal s'extingia i per això no hi va haver juí Beatriz Garrote - Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) Cita

19 de febrer de 2007, els familiars de les víctimes reclamen responsabilitats

El 3 de febrer de 2007, els familiars de les víctimes d'accident de metro comencen a mobilitzar-se davant de Presidència i dues setmanes després aconsegueixen una reunió amb Víctor Campos i Francisco Camps, vicepresident i president de la Generalitat, respectivament. "Jo pense que el que ells esperaven és que anàvem a demanar més diners", relata una de les víctimes en el documental L'estratègia del silenci. No obstant això, el que reclamaven eren responsabilitats.

Aquell mateix any, Camps va ser reelegit per majoria absoluta, també en el 2011 i durant aquestes dues legislatures no van rebre mai les víctimes de l'accident.

Cita Descobrírem que no existeix la justícia, sinó el sistema judicial Enric Chulio - Marit de Maribel, una de les víctimes Cita

2 de juliol de 2007, l’Ajuntament de València inaugura un monument a les víctimes

La resposta política fou un homenatge a les víctimes mitjançant un monòlit al barri on es troba la parada de metro de Jesús, en concret al carrer de Carcaixent de València. “Aquest monòlit s’ha fet sense consultar-nos, sense cap invitació més que cap a les famílies que no protesten”, criticaren des de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J). “Aquest desgavell no és casual”, asseguren.

Monòlit dedicat a les víctimes de metro de la línia 1
Monòlit dedicat a les víctimes de metro de la línia 1

El dia 3 de cada mes

Des de l'AVM3J, es consolida la fórmula de concentració reivindicativa amb perpetuïtat. Es marca un lloc, un dia i una hora: el dia 3 de cada mes a les 19:00 h es convoca una concentració a la plaça de la Mare de Deu de València que començava amb cinc minuts de silenci i continuava amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “43 morts, 47 ferits i 0 responsables” reclamen justícia. Alguns integrants tenien poques esperances de veure els resultats d'aquesta lluita: “No aconseguirem res, però els ho devem als nostres familiars”. Altres, com Beatriz Garrote, expresidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol sostenien que “sabíem que havíem de resistir i això era suficient”.

Familiars de les víctimes es concentren a la plaça de la Mare de Déu
Familiars de les víctimes es concentren a la plaça de la Mare de Déu

Entre els actes reivindicatius, es va muntar fins i tot una obra de teatre titulada Zero Responsables. Aquesta obra reunia més de 40 professionals del món de la interpretació. Josep Lluís Sirera, un dels autors i vicerector de Cultura de la Universitat de València, va denunciar les pressions del Consell perquè l’obra no es representara a la Universitat.

Aquestes concentracions també provocaren sinergies, els primers contactes amb els sindicats i la conscienció social de la tragèdia. Amb la dimissió de Francisco Camps al 2011, aquest col·lectiu aconsegueix reunir-se de nou amb el president de la Generalitat, Alberto Fabra. Aquesta reunió era un dels compromisos que Fabra va anunciar en el seu discurs d’investidura.

3 de maig de 2013, després de l’emissió de Salvados dedicat a l’accident del metro

Aquesta concentració es viu de manera molt diferent, perquè és la posterior a l’emissió d’un programa especial de La Sexta dedicat a la investigació de l’accident de metro. En aquest Salvados, Jordi Évole aconsegueix parlar amb Juan Cotino, conseller de Transports en aquell moment, i evidencia un silenciament incoherent.

Un dels moments virals de la història d'aquest programa de la cadena generalista és, precisament, quan Cotino es fa passar pel seu germà en rebre la telefonada d'Évole o quan en la trobada en una fira, evita respondre les preguntes del periodista amb sentències com “a vosté no li vull contestar”.

Moment en què Jordi Évole intenta entrevistar Juan Cotino
Moment en què Jordi Évole intenta entrevistar Juan Cotino / Salvados

Aquesta cobertura va rebre fins i tot un premi Ondas, al lliurament del qual va assistir Beatriz Garrote, en representació de l'AVM3J. En el seu discurs, Garrote va dir a tots els periodistes assistents: “No oblideu mai que us necessitem”.

Juan Cotino, a més, també és un dels implicats en la trama Gürtel per fraccionar contractes milionaris durant la visita del papa a la ciutat de València.  

3 de març de 2020, l'última concentració

“Ens n'anem perquè sentim que ho hem aconseguit”, diu Beatriz Garrote. “Nou anys després continuen fent mal les llàgrimes, però són molt menys doloroses”, remata. El 3 de març de 2020 se celebra l’última concentració a la plaça de la Mare de Deu, la més multitudinària. És l'última perquè, per fi, havia tirat avant la proposta de creació d’una comissió especial d’investigació sobre la línia 1 del metro de València. La pressió dels familiars va evitar que durant anys s'oblidara el cas. Beatriz Garrote, en representació de l’associació, entra a les Corts, on se li dona veu, després de l’aprovació d’aquesta proposta amb 68 vots a favor i 30 en contra. Des d'aquest moment, l’associació de víctimes treballa amb les Corts Valencianes en una llei de seguretat ferroviària.

27 de gener de 2020, la condemna

Catorze anys després de l’accident, l’Audiència de València condemna quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) a un any i deu mesos de presó per l’accident de la línia 1 de Metrovalència, que el 3 de juliol del 2006 va costar la vida a 43 persones i va causar 47 ferits.

El juí comença amb huit exresponsables de l’empresa pública al banc dels acusats però, finalment, gràcies a un acord entre les parts, quatre acusats van reconéixer els fets.

El documental L'estratègia del silenci

Aquest documental és la crònica dels deu anys de lluita dels familiars i les víctimes de l’accident de metro de València de 2006, durant els quals van exposar la corrupció, els intents de compra de voluntats del govern i el servilisme dels mitjans de comunicació.

És la història de la persistència de les víctimes fins que van trobar un altaveu en el periodista Jordi Évole i el seu programa de televisió, que va causar una onada de solidaritat ciutadana. I de com van seguir lluitant fins que el Parlament Europeu atengué les seues reivindicacions, el govern va demanar perdó formalment i les Corts van realitzar una nova investigació sobre l'accident que va identificar 13 responsables.

Pots veure'l en el web d'À Punt en el següent enllaç.

També et pot interessar