14 anys de l'accident de metro de València i primer aniversari després de la sentència
L'Audiència de València va reconéixer el passat gener la responsabilitat de quatre directius de FGV en el sinistre.
El 3 de juliol és des de fa anys una data simbòlica a la Comunitat Valenciana. Enguany fa 14 anys de l'accident de metro prop de l'estació de Jesús que, un dia com hui, però de 2006, va costar la vida a 43 persones i va deixar 47 ferits. A diferència d'altres vegades, aquest serà el primer any en què l'aniversari se celebre sense protestes al carrer i després de la sentència judicial que reconeixia la responsabilitat penal dels executius de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) i no del conductor del tren sinistrat. L'Audiència de València va condemnar a finals del mes de gener quatre executius de FGV a 22 mesos de presó. “No podia ser que els directius, les persones realment amb poder, isqueren impunes”, va remarcar la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (Avm3j), Rosa Garrote, el dia en què es va conéixer la decisió judicial.
L'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol va convocar, el passat 3 de març, l'última de les concentracions amb les quals durant anys demanaren un reconeixement de la responsabilitat dels directius de l'empresa pública. En aquest cas, l'última cita va ser en agraïment per tot el suport rebut.
Aquesta sentència va posar fi a anys de debat polític, de reivindicacions i de frustracions per a l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. El 3 de juliol del 2006, València va viure un dels accidents de metro més greus que es recorden. Dues setmanes després del descarrilament del tren de la línia 1 a la revolta d'entrada de l'estació de Jesús, les Corts, amb els únics vots a favor del Partit Popular, van dictaminar que la causa va ser l'excés de velocitat i van incriminar el conductor, que havia mort en l'accident. L'oposició va demanar dimissions i va denunciar que una balisa, que tenia un cost de vora tres mil euros, hauria pogut evitar el sinistre. La pressió dels familiars, concentrats cada dia 3 per a demanar responsabilitats, va evitar que durant anys el cas caiguera en l'oblit.
