Les 102 queixes de discriminació lingüística del valencià en 2021, sis vegades més que fa un any

À Punt avança l'informe que les entitats en defensa de l'ús del valencià presentaran dissabte, Dia dels Drets Lingüístics, per a reclamar més protecció i una nova llei més garantista

Les 102 queixes de discriminació lingüística del valencià en 2021 / À Punt NTC

Més d'un centenar de casos posen data i lloc a la discriminació lingüística del valencià en l'últim any a la Comunitat Valenciana. Des de conflictes individuals amb funcionaris i agents de l'autoritat, fins a institucions que obvien el valencià en les comunicacions o la cartelleria. Cent dos incidents que arreplega l'últim Informe de drets lingüístics al País Valencià, que recopila les alertes i denúncies d'una desena d'entitats com Escola Valenciana, la Federació d'Associacions per la Llengua, la Plataforma per la Llengua o sindicats com l'STEP-PV, la Intersindical o CCOO-PV. 

El web d'À Punt Mèdia avança el nou document, que les entitats presentaran aquest dissabte en diversos actes arreu del territori per a commemorar el Dia dels Drets Lingüístics i reclamar més garanties per a l'ús del valencià.

Document
Informe de Denúncies dels Drets Lingüístics al País Valencià 2021
Consulta'l

El nou informe, que visibilitza cada any la discriminació que pateixen els valencianoparlants –malgrat l'empara de la Llei d'Ús i Ensenyament– evidencia un augment més que significatiu de la conflictivitat al voltant de la llengua, ja que s'ha passat de setze alertes a més de cent, és a dir, sis vegades més i un increment del 537% en termes percentuals. Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana, posa en context les xifres i recorda que la comparativa s'ha fet amb un any "estrany" marcat per la pandèmia, que va contindre les queixes, i subratlla un canvi d'actitud en la ciutadania: "Els valencianoparlants estan cada vegada més decidits a denunciar els atacs a la llengua", ha explicat en una entrevista a Les notícies del matí.

Els valencianoparlants estan cada vegada més decidits a denunciar els atacs a la llengua

Entre les queixes destaca la prohibició del concert de Tito Pontet a Montanejos (Alt Millars) per cantar part del repertori en valencià, així com un ampli inventari de xocs amb funcionaris de l'administració valenciana i de les forces de seguretat de l'Estat a què s'acusa d'haver negat l'atenció a ciutadans que se'ls han adreçat en valencià, ja que els exigien comunicar-se exclusivament en castellà. Situacions que els denunciants s'han trobat en un control de carretera, a l'hora de renovar el DNI o fins i tot durant l'assistència sanitària. D'aquestes discriminacions, n'hem donat compte al web À Punt

No obstant això, segons Escola Valenciana són les tensions amb l'administració les que suposen l'apartat més greu de l'informe, ja que la vulneració de drets prové de les estructures que haurien de garantir-los. En el catàleg de greuges, hi ha assenyalats recurrentment alguns municipis, com Alacant i Sant Joan. El primer, per limitar al castellà moltes de les comunicacions públiques i particularment les d'algunes regidories. I en el segon, per l'intent de prohibició de Vox de l'ús del valencià al ple de l'ajuntament. 

Queixes a les conselleries de Sanitat, Educació i Igualtat

Entre les administracions assenyalades també hi ha conselleries com les de Sanitat, Educació i Igualtat. A la primera se li recrimina limitar al castellà algunes comunicacions sobre la covid, com fullets informatius, la cartelleria d'alguns centres de vacunació massiva i hospitals, o algunes comunicacions telefòniques. A les segones se'ls retrau unes proves d'accés a convocatòries d'Educació Física i Educació Social només en castellà, i també la impossibilitat d'una alumna de batxillerat de la ciutat d'Alacant a cursar els estudis en valencià. 

L'informe també destaca en negatiu incidents d'ampli recorregut polític, com l'aval de la justícia valenciana a la sentència que desarticula l'Oficina de Drets Lingüístics, una decisió que Natxo Badenes interpreta com "un greu atac contra els nostres drets i l'autogovern del poble valencià" i "un intent perquè el valencià no supere la condició històrica de llengua discriminada i minoritzada que tenim". 

Impuls a una nova llei d'igualtat lingüística 

Amb la decisió judicial encara calenta i amb el nou informe a la mà, Escola Valenciana demanarà aquest divendres al president de les Corts, Enric Morera, que el Consell tramite durant la legislatura una nova llei d'igualtat lingüística que "empare els drets dels valencianoparlants". "La Llei d'Ús i Ensenyament del 1983 ha fet el seu paper, però la societat valenciana ja no és la mateixa en 2022 i, si bé aquesta norma ha donat els seus fruits, cal fer un pas avant i entrar en l'ús social, com l'etiquetatge, la publicitat o els percentatges de pel·lícules en el cinema. En definitiva, que vaja més enllà de la llei que tenim ara mateix", ha explicat Badenes. 

La Llei d'Ús i Ensenyament del 1983 ha fet el seu paper, però cal fer un pas avant.

El president d'Escola Valenciana considera un "exemple més del menyspreu a les llengües cooficials a l'estat espanyol" el rebombori que ha causat el projecte de llei general de l’audiovisual, en què formacions com Esquerra ha demanat una quota de producció en català en les plataformes digitals més populars. "Entenem que no demanem res que no contemple la llei, que hi haja un respecte per les llengües minoritzades cooficials dels diferents territoris" ha explicat Badenes. Durant la tramitació de la norma, ha recordat, Escola Valenciana ha demanat que s'igualen els continguts i percentatges mínims en totes les llengües de l'estat en doblatges, subtitulacions i audiodescripcions... i així igualar les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diferents llengües de l'estat".

La falta de continguts en valencià per part d'aquests proveïdors de televisió, malgrat les subvencions per a subtitulació i audioguia, encapçala les queixes de l'informe de discriminació lingüística de 2021, juntament amb la no recuperació dels senyals de TV3 i Catalunya Ràdio a la Comunitat Valenciana des de l'apagada de 2011 i 2014 respectivament. L'informe també assenyala À Punt i adverteix d'un augment de la presència dels continguts en castellà en l'últim exercici.

També et pot interessar