Una veïna de Vinaròs denuncia un guàrdia civil per impedir-li comunicar-se en valencià "perquè estem a Espanya"

Una veïna de Vinaròs (Baix Maestrat) ha posat una denúncia per abús d'autoritat i discriminació lingüística contra un agent de la Guàrdia Civil a qui acusa d'haver coartat el seu dret a expressar-se en valencià. Segons manifesta la denunciant en el document, a què ha tingut accés À Punt, l'agent la va instar en diverses ocasions a parlar en castellà "perquè estem a Espanya", "amb un nivell de prepotència màxim i abús d'autoritat elevat".

Els fets van passar diumenge a la nit, en un control de carretera pel toc de queda a l'accés des de Santa Magdalena de Polpís. Una patrulla de la Guàrdia Civil va requerir el document nacional d'identitat de la denunciant, E. M. I., que viatjava amb un amic al vehicle, i els va preguntar si residien a Vinaròs. Ella explica que li va respondre "que sí" en valencià mentre li entregava el DNI i que a continuació un dels agents la va instar que "parlara en castellà, que és la llengua d'Espanya" de males maneres. Segons manifesta, després de recordar-li que vivia en una comunitat bilingüe i tenia dret a expressar-se en valencià, l'agent va insistir repetidament perquè es passara al castellà.

"Per què he de sentir-me agredida i violentada per una persona de les forces de seguretat per parlar en valencià, com si estiguera fent mal, quan és el meu dret?", ens explica la dona, que assegura que es va sentir "intimidada pel to agressiu" del guàrdia civil, a qui acusa d'haver complicat la situació amb la seua actitud. "No li feia falta entendre'm per a mirar-me el DNI", ens diu.

Ella treballa a l'Hospital de Vinaròs on, segons explica atén indistintament en valencià o castellà els pacients. En aquest cas, però, es va negar a canviar de llengua per les maneres de l'agent que "em va donar una orde, com si fora un subordinat". "Em feia por parlar-li i no li vaig demanar el número de placa", lamenta.

"Estava violentada i vaig decidir callar", recorda la denunciant, "mentre la seua companya guàrdia civil intentava justificar-lo, dient-me que l'home era de fora, i m'intentava convéncer que parlara castellà". Adverteix que en cap moment se li va reconéixer el dret a comunicar-se en la llengua pròpia quan entén que els agents n'eren conscients, ja que, segons diu, li recriminaren que seria molt molest acabar cridant un traductor.

Posar la denúncia no ha sigut un camí fàcil. La dona va descartar fer-ho a la caserna per a evitar coincidir amb l'agent i es va dirigir a la Policia Local. Lamenta, però, que a la comissaria la dissuadiren inicialment de posar-la, desplegant una argumentació semblant a la que havia escoltat durant l'incident amb la Guàrdia Civil. D'allí se'n va anar al jutjat de Vinaròs, on la instaren a tornar a la Policia Local, on va trobar un segon agent "més receptiu", i finalment va posar la denúncia.

À Punt ha contactat amb la Guàrdia Civil de Castelló per a conéixer la seua versió dels fets. El cos armat ha recaptat informació sobre el cas però ha declinat valorar-ho, de moment, argumentant que la denúncia no s'ha interposat en les seues dependències.

Tres casos més en els últims mesos

La situació no és nova. Al febrer la Plataforma per la Llengua va denunciar una patrulla de la Guàrdia Civil per abús i discriminació lingüística durant un control de carretera a Almassora (Plana Alta) i mesos abans, el mes de desembre del 2020, en va presentar  una altra contra dos agents més del cos armat que presumptament impediren dos joves expressar-se en valencià en un altre control, en aquest cas a Tavernes de la Valldigna (Safor). Fa un parell de dies, l'organització va traslladar un altre presumpte cas de discriminació lingüística a la Siubdelegació del Govern de Castelló, en aquest cas contra la Policia Nacional, per no haver atés una denúncia en valència a una comissaria de La Plana.

El portaveu de la plataforma, Manel Carceller, recorda que les forces i cossos de seguretat de l'Estat tenen protocols clars per a evitar la discrimnació lingüística i emmarca aquestes situacions en "una actitud de valencianofòbia, d'agents aïllats". "No em puc creure que una conversa de quatre paraules no l'entenga. No m'ho crec. Els funcionaris de seguretat estan per a assistir, i no per a discutir amb la ciutadania. El problema és que alguns actuen amb una agressivitat inacceptable. Ordenar parlar el castellà és senzillament il·legal.

L'atenció en valencià, un dret reconegut per llei

L'ONG considera que aquestes situacions vulneren l'article 9.2 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix el dret de la ciutadania a dirigir-se a l'administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les llengües oficials, així com rebre resposta en la mateixa que haja emprat.

L'organització també recorda que l'article 54.11 de l'Estatut de l'Empleat Públic estipula que els funcionaris han de garantir "l'atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite sempre que siga oficial al territori", advertint que si bé això no els obliga a conéixer la llengua sí que imposa a l'administració l'obligació d'organitzar-se per a atendre en la llengua cooficial de preferència, si cal, mitjançan l'ús de traductors.