València distingeix el Tribunal de les Aigües i els esportistes Ricardo Ten i Víctor Claver
L'Ajuntament proposa l'escriptor Marc Granell a fill predilecte; l'artista Rosita Amores, a filla adoptiva; i l'escultor Miquel Navarro, a fill adoptiu
L'Ajuntament de València ha proposat atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat al Tribunal de les Aigües de la Vega de València, una de les institucions més antigues de la ciutat i que compleix quinze anys de la declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat. L'entitat, que presideix Francisco Almenar, es continua reunint a la porta dels Apòstols de la catedral de València cada dijous. El Tribunal de les Aigües és la institució de justícia més antiga existent a Europa i el constitueixen els síndics de les huit séquies del Túria.
També es concedeix la Medalla d'Or al Gremi Artesà de Sastres i Modistes de la Comunitat Valenciana, per l'antiguitat, transcendència, continuïtat i universalitat de la labor desenvolupada per esta entitat, creada per Jaume I el 1247. Així mateix, durant part dels segles XV i XVI, el gremi va ser una de les institucions més importants de la ciutat i va tindre casa gremial pròpia, escola i congregació religiosa. En l'actualitat, s'ha adaptat al segle XXI amb un pla estudiantil i una escola de formació consolidada, amb més de 160 alumnes inscrits cada any. L'entitat ha impulsat el Premi Agulla Brillant, que ha premiat Elio Berhanyer, Francis Montesinos, Juan Andrés Mompó, Lorenzo Caprile, Enrique Lodares, Roberto Diz, Luis Rocamora, Juan Vidal i Amparo Chordá, entre altres.
Premis a la categoria de Plata i Bronze
De la mateixa manera, les entitats candidates el 2024 a la categoria de Plata són la Coordinadora Feminista de València, per la llarga trajectòria de lluita i reivindicació, que es remunta com a col·lectiu a l'any 1978; i a Dones del Palmar, pels 25 anys de la seua victòria judicial en la defensa dels drets de les dones a pescar a l’Albufera.
Amb el premi a la Coordinadora Feminista, es vol reconéixer el moviment social nascut en el segle XVIII a Europa amb una ferma reivindicació: la dona naix lliure i roman igual a l'home en drets. Quant al col·lectiu radicat a la pedania del Palmar, recorda la iniciativa impulsada per diverses dones el 1994, pertanyents a l'associació d'ames de casa Tyrius, per aconseguir la igualtat en el dret de pesca, ja que la tradició només permetia als homes heretar els punts de pesca al llac.
La Unitat de Lactància Materna de l'Hospital Universitari Doctor Peset ha sigut proposada a la Medalla de Bronze de la Ciutat per la protecció i el suport de la lactància materna com a millor forma d'alimentació. Esta unitat sanitària va iniciar l'activitat al novembre del 2013 i va ser la primera a aplicar l'atenció especialitzada en problemes complexos de lactància. En esta dècada d'activitat ha oferit assistència a quasi 15.000 famílies.
Reconeixements especials
La Comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports haurà de ratificar en la pròxima sessió ordinària la sèrie de propostes d'honors i distincions a les diverses persones i entitats vinculades a la ciutat que han presentat els grups polítics que conformen la corporació municipal. És el pas previ perquè el ple de l'Ajuntament de València reconega “els especials mereixements, beneficis assenyalats, serveis extraordinaris, treballs valuosos i aportacions singulars prestades a la ciutat” de les personalitats i entitats proposades finalment, tal com reconeix el reglament municipal d'honors i distincions.
La comissió informativa municipal també debatrà les diverses propostes de fill predilecte, un reconeixement que s'atorga a les persones nascudes a la ciutat.
Un d'ells és Marc Granell i Rodríguez, poeta nascut a València el 1953, per la contribució a la recuperació del valencià com a llengua literària. Als 23 anys, l'escriptor va obtindre el Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre pel llibre Llarg camí llarg (1977) i al llarg de la seua carrera ha rebut en quatre ocasions el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Granell ha donat a la nostra llengua i a la nostra literatura una producció poètica de rellevància, que va més enllà de les nostres fronteres.
Un altre dels noms proposats és el de Ricardo Ten Argilés, esportista nascut a Benimàmet l'any 1975, per ser tot un exemple de superació personal i esportiva, que l'ha portat a aconseguir grans triomfs en diverses disciplines en campionats d'Europa, mundials i els jocs paralímpics. De cor granota, és ambaixador del Llevant Unió Esportiva i la seua fundació. Malgrat tindre amputats els braços i la cama esquerra, per un accident que va patir als huit anys, la seua imponent trajectòria ha quedat reconeguda igualment amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Generalitat i la Medalla de Plata del Consell Superior d'Esports.
En esta llista també està Víctor Claver Arocas, nascut a València el 1988, pel seu currículum esportiu, que el defineix com un dels millors jugadors de bàsquet valencià dels últims anys. Al llarg de la seua carrera, va disputar díhuit temporades com a jugador professional (València Basket, Portland Trail Blazers, Idaho Stampede, BC Khimki, Lokomotiv Kuban i FC Barcelona). Va ser internacional absolut amb Espanya des del 2009 i es va proclamar tricampió continental el 2009, 2011 i 2015, finalista i medalla de plata en els Jocs Olímpics de Londres (2012), i bronze en els de Rio (2016). Va ser campió del món el 2019.
Finalment, Lluís Lúcia Mingarro (a títol pòstum), nascut a València el 1914 i mort el 1984. Director de cinema, productor i guionista i fill del polític Lluís Lúcia Lúcia. Gran part de la seua trajectòria cinematogràfica està vinculada a la Companyia Industrial del Film Espanyol SA, Cifesa. La seua òpera prima va ser El 13-13 i, a partir de la dècada dels quaranta, de la seua mà es van crear pel·lícules com Un hombre de negocios, Currito de la Cruz, De mujer a mujer i Lola la piconera. Entre els actors de les seues pel·lícules destaquen Carmen Sevilla, Jorge Mistral, Fernando Fernán Goméz i Lola Flores.