L’UCO ratifica que el PP de València va gastar en campanyes molt més del que va declarar

La seua investigació conclou que el partit tenia dos comptes i que un es destinava a despeses electorals

Principals acusats en el juí de la caixa B del PP durant l'alcaldia de Rita Barberà
Principals acusats en el juí de la caixa B del PP durant l'alcaldia de Rita Barberá

Cinc agents de l’UCO de la Guàrdia Civil han ratificat aquest dimarts davant el jutge que el PP de València va gastar prop de 2 milions en la campanya electoral de 2007 —una xifra molt superior als 150.000 euros que va declarar oficialment el partit— i que el grup municipal va usar la mateixa operativa, suposadament corrupta, en els comicis de 2011.

La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha començat a jutjar aquest dimarts la peça A del cas Imelsa, on s'investiguen les possibles corrupteles dels col·laboradors més estrets de la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, per a finançar, suposadament de manera il·lícita, el PP en els comicis de 2007 i 2011 (perquè les operatives detectades en 2015 van ser arxivades).

En el banc dels acusats s’han assegut l’exvicealcalde de València Alfonso Grau, l'exsecretària municipal del PP Mari Carmen García Fuster, l’exgerent de la Fundació Turisme València José Salines i l’exresponsable de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Innovació Urbana Juan Eduardo Santón.

Grau, de 83 anys i amb antecedents per suborn, està acusat dels delictes de malversació i suborn en la modalitat continuada; Fuster, d'un delicte continuat de suborn, i Santón i Salines, de malversació continuada. Anticorrupció reclama una condemna de nou anys de presó per al que va ser “mà dreta” de Barberá, un any per a García Fuster i cinc tant per a Salines com per a Santón.

Els agents citats aquest dimarts pel fiscal han confirmat que van començar a investigar els comptes del PP de València arran de les gravacions de l’exgerent de l'empresa pública Imelsa i autodenominat ionqui dels diners, Marcos Benavente, i de les intervencions de les comunicacions de diversos sospitosos.

Així, es va esbrinar que el PP local manejava dos comptes, un en CaixaBank i un altre en el Sabadell. En el primer es reflectien els ingressos provinents de l'Ajuntament per les subvencions als grups polítics i el segon es nodria dels ingressos de les quotes d'afiliats, aportacions de "col·laboradors i afins" i ingressos en efectiu fets per García Fuster, han indicat.

En aquest segon compte va arribar a haver-hi 187.450 euros, que es van destinar a despeses electorals en 2011, segons ha confirmat un dels guàrdies civils, i “mancava de control”, perquè no estava tutelat per l'organització central del partit. “Parlem del grup municipal del PP, però els qui realment manejaven els diners eren Grau i Fuster”, ha apuntat un altre dels agents.

En 2007 el PP va contractar la majoria de les seues accions electorals amb Laterne, i en 2011 va fer el mateix Trasgos. Els agents de l’UCO han comprovat que algunes empreses amb importants interessos econòmics amb l'Ajuntament només van facturar amb Trasgos durant la campanya de 2011. “Bona part d’aquestes empreses eren les mateixes que ja havien realitzat la mateixa operativa en 2007”, han apuntat.

Afirmen que les despeses de l’empresa de comunicació contractada per a abordar els actes del PP van superar almenys en 110.000 euros el que va declarar el partit, fet del qual es dedueix que havia de tindre una altra font d'ingressos. 

Els investigadors han detallat en els seus informes una operativa mitjançant la qual entitats públiques com Turisme València o la Fundació per a la Innovació Urbana —que es nodrien de fons públics—, així com empreses adjudicatàries de l'Ajuntament haurien desviat fons a les empreses de comunicació responsables de les campanyes del PP de València.

La defensa demana la prescripció dels delictes

Prèviament a les declaracions dels guàrdies civils, les defenses dels quatre acusats han sol·licitat al tribunal que considere prescrits els delictes de malversació i suborn i, en qualsevol cas, han rebutjat la modalitat continuada dels delictes, que allarga el període de prescripció fins als quinze anys. Però el president del tribunal ho ha rebutjat perquè és un tema sobre el qual no es poden pronunciar “sense cap mena de dubte". 

En aquesta peça van arribar a estar investigats mig centenar d'edils i assessors del PP de l'època de Rita Barberá per un suposat delicte de blanqueig de capitals comés abans de les eleccions de 2015 mitjançant l'ingrés en els comptes del partit de 1.000 euros que, segons van sostindre els investigadors, se'ls haurien tornat en alguns casos amb bitllets de 500 d'origen indeterminat.

No obstant això, eixa part de la macrocausa Imelsa —la coneguda com del “pitufeo” (fraccionament de contractes)— es va arxivar el desembre de 2021 després de més d'un lustre d'instrucció i es va arxivar també quant a la suposada responsabilitat del PP com a persona jurídica.

També et pot interessar

stats