Tres cimeres converteixen Brussel·les aquest dijous en el centre d'atenció mundial
Els líders de l'OTAN, el G7 i el Consell d'Europa coincideixen aquest dijous a la capital europea
Aquest dijous Brussel·les centrarà les mirades del món. Tres cimeres se celebren durant la jornada i a les tres assistirà el president dels Estats Units, Joe Biden. El Consell d'Europa, per una banda, l'OTAN, per una altra, i el G7 coincideixen en el temps i en l'espai per parlar de seguretat i defensa, amb la guerra d'Ucraïna de fons, i altres crisis derivades o potenciades per la invasió russa, com ara l'energètica.
El Consell Europeu debatrà l'agressió militar russa contra Ucraïna, la seguretat i la defensa, l'energia, qüestions econòmiques, la covid-19 i les relacions exteriors, segons explica la institució en el seu web. Les reunions duraran dos dies i el president dels Estats Units, Joe Biden, acompanyarà els dirigents de la UE durant la primera jornada del Consell Europeu "per a tractar el suport a Ucraïna i al poble ucraïnés, així com del reforç de la cooperació transatlàntica en resposta a l'agressió de Rússia".
El Consell d'Europa també té previst debatre com reduir la dependència energètica amb la mirada posada també a accelerar les transicions ecològica i digital. En aquest aspecte, els socis europeus arriben sense una posició consensuada.
Espanya, juntament amb Portugal, Grècia, França i Itàlia, forma part del grup de països que reclamen una reforma de gran importància en el sistema elèctric europeu, i la gira iniciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb una desena de líders busca sumar suports a la seua posició. El front del sud es topa, per contra, amb les reticències de socis del nord, com Alemanya i, sobretot, els Països Baixos.
Per la seua banda, els líders de l'OTAN donaran suport en una cimera extraordinària a Brussel·les al desplegament de quatre nous batallons multinacionals a Eslovàquia, Hongria, Polònia i Bulgària, davant de l'amenaça que suposa Rússia després de la invasió d'Ucraïna.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat aquest dimecres que en la cimera de líders de l'Aliança a la capital europea demà espera que els aliats acorden proporcionar suport a Ucraïna enfront "d'amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears". "Demà espere que els aliats acorden proporcionar suport addicional, inclosa assistència per a la ciberseguretat, així com equipament per a ajudar Ucraïna a protegir-se contra amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears", va dir el polític en una roda de premsa prèvia a la cimera de dijous.
D'altra banda, Alemanya va oficialitzar la convocatòria, en qualitat de presidenta de torn, del G7, que també es reuneix aquest dijous a Brussel·les. El G7 (grup del qual formen part Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit) parlarà de l'ofensiva militar llançada per Rússia contra Ucraïna i de les seues conseqüències, que figuren com a principal punt en l'agenda de totes aquestes trobades.
El president francés, Emmanuel Macron, proposarà als seus socis europeus i del G7 crear un fons internacional d'ajuda als països més afectats per la interrupció d'exportacions de gra d'Ucraïna i Rússia, similar al creat per a la donació de vacunes contra la covid.
El portaveu del govern francés, Gabriel Attal, va indicar aquest dimecres que "la crisi alimentària que es preveu provocarà, si no s'actua, fam, drames humans i canvis polítics" profunds, sobretot en països de l'Àfrica subsahariana i de l'Orient Mitjà. Davant d'això, va indicar que el president francés "proposarà al G7 i al Consell Europeu, en el mateix sentit que Covax, una acció solidària i coordinada a nivell mundial per a països, sobretot de l'Àfrica subsahariana, particularment vulnerables a la ruptura d'aprovisionament d'Ucraïna i Rússia".
