Transparència reclama el registre de possessions de l’Església entre 1996 i 2015 per a investigar un possible espoli
L’església de Sant Bertomeu de Xàbia i el campanar de Benicarló són algunes de les propietats valencianes en disputa judicial.
La llei hipotecària franquista del 1946 sumava als privilegis de l’Església catòlica la possibilitat de registrar com a propis béns immobles sense demostrar els drets de propietat. Només calia la firma d’un bisbe, que feia les funcions de notari. Entre el 1996 i el 2015, una reforma de la norma va ampliar el dret als temples de culte, un gest de l’executiu de José María Aznar que va suposar el registre de milers d’edificis i santuaris. Ara, la conselleria de Transparència ha sol·licitat a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública les possessions inscrites durant aquest període per a confirmar si compleixen la legalitat o si, per contra, corresponen al patrimoni públic valencià i es va produir un acte d’espoli.
“El fenomen de les immatriculacions dels béns immobles ha suposat el major espoli del patrimoni històric del país per l’Església catòlica, propiciat per l’article 206 de la llei hipotecària de 1946 que va permetre a les autoritats eclesiàstiques inscriure béns al seu nom sense acreditar títol de cap domini”, apunta la missiva signada per la consellera Rosa Pérez Garijo el passat 28 de juliol. Un procediment d’autocertificació que, critiquen, és indefensable en el marc constitucional.
“Volem saber quants béns podrien haver immatriculat les autoritats eclesiàstiques i defensar el patrimoni que és de tots i de totes”, ha expressat, en declaracions a À Punt NTC, Pérez Garijo, qui espera que la institució depenent del Ministeri de Justícia facilite el llistat “al més de prompte possible”. En cas de localitzar propietats que són de patrimoni públic, des de la Conselleria es pretén comunicar-ho a les administracions públiques que podrien veure’s afectades i prendre accions legals per a recuperar-les.
Segons resa la carta, durant prop de 19 anys el patrimoni públic de les comarques valencianes ha pogut veure’s afectat sota preceptes “presumiblement inconstitucionals”, privant la ciutadania valenciana del seu ús i, si escau, de la rendibilitat patrimonial que poguera derivar-se’n en benefici de les institucions públiques.
Aquesta immatriculació facilitada pel govern del Partit Popular va estar vigent fins a l’aprovació de la Llei de 13/2015, de reforma de la llei hipotecària, quan queda únicament circumscrita a les administracions públiques i a les entitats de dret públic la facultat de certificar en el seu favor la titularitat de les finques i immobles.
L’església de Sant Bertomeu de Xàbia, en una imatge d’arxiu / Arturo Monedero
Les immatriculacions de l’Església valenciana
Les immatriculacions de l’Església valenciana
L’església de Sant Bertomeu de Xàbia va deixar de ser del poble el 2009, quan l’arquebisbat de València la va immatricular al seu nom. Una plataforma ciutadana va recollir firmes perquè el consistori emprenguera accions legals i el temple tornara a mans públiques, però el jutge va ser clar: l’Església no tenia propietari fins que l’arquebisbat, acollint-se a la reforma l’any 1998, la va posar a nom seu.
A Benicarló el motiu de disputa és el campanar, que des de 2015 és del bisbat de Tortosa, diòcesi a la qual pertany la capital del Baix Maestrat. El problema, asseguren des de l’executiu local, és que les factures, el manteniment i l’assegurança del rellotge de la torre l’ha pagat sempre l’ajuntament, com consta en un inventari municipal de 1910. Una polèmica que es va aconseguir evitar a Alberic quan, només va entrar en vigor la llei, el govern d’Esquerra Unida va immatricular l’ermita de Santa Bàrbara a nom de la localitat.
