Toni Gaspar: "Vaig tindre assignats fins a quatre assessors sense saber-ho"

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha explicat aquest divendres en la seua declaració com a testimoni que va saber, amb el pas del temps, que va arribar a tindre assignats fins a quatre assessors entre 2011 i 2014 sense saber-ho.

“Ho sé pels esdeveniments posteriors. Vaig tindre assessors assignats fins i tot quan vaig deixar de ser portaveu socialista i membre del consell d'administració d'Imelsa. Jo sé que mai vaig nomenar a cap”, ha assenyalat Gaspar en referència a la seua etapa com a portaveu de PSPV, llavors en l'oposició.

Gaspar ha sigut cridat a declarar en qualitat de testimoni pel fiscal en la desena sessió del judici d'una de les peces del cas Imelsa, la relacionada amb la contractació de treballadors que no acudien als seus llocs de treball en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa.

A preguntes del fiscal, ha indicat que “a principi de legislatura, en unes reunions dels portaveus de cada grup, es parlava del personal de confiança de què podíem disposar, però en general, els que corresponia a cada grup”, sense distingir, ha subratllat, si la contractació d'aquest personal eventual la feia la Diputació o Imelsa.

“Ningú em va vindre a oferir un assessor en Imelsa. Jo, per descomptat, no vaig nomenar, vaig buscar ni vaig signar a ningú”, ha insistit Gaspar, qui ha expressat la seua convicció que “el forat” en aquesta empresa pública es va deure a la constant confusió sobre la subjecció a dret públic d'aquesta mercantil.

També han declarat en qualitat de testimoni els dos directius d'Imelsa que van denunciar el cas Alqueria —suposada contractació irregular de directius en Divalterra—, que va propiciar l'eixida de la Diputació del socialista Jorge Rodríguez en un procés que ja es va jutjar i la sentència del qual encara no es coneix.

Es tracta de José Luis Castellote i José Luis Pellicer, directius de les àrees financeres i jurídiques de l'empresa pública.

El primer ha explicat al tribunal que no intervenia en el control de les nòmines, però sí en el control de factures i despeses, i ha recordat que va ser ell qui va esbrinar que el gerent d'Imelsa que va succeir a Benavent, Víctor Sahuquillo, es va gastar diners de l'empresa en begudes alcohòliques.

Castellote ha assegurat desconéixer que la responsable de Recursos Humans, María Escrihuela —processada en aquesta causa—, s'encarregava de gestionar personalment la seua nòmina, la de Pellicer, i la d'altres directius, entre ells Marcos Benavent.

Aquest responsable de l'àrea financera ha relatat que “no és normal cobrar cada mes retribució variable”, com succeïa entre alguns directius d'Imelsa, sinó que “sol ser per consecució d'uns objectius que es valoren trimestralment, semestralment o anualment”.

Ha explicat, a més, que des de la Diputació de València s'assignava més pressupost del necessari a Imelsa, el doble a vegades, que anava a parar a partides com “serveis centrals” des de les quals s'abonaven els salaris dels assessors.

“És una cosa perillosa, perquè qui tinguera capacitat de despesa s'ho podia gastar en ves a saber què”, ha explicat Castellote.

Pellicer, per contra, ha admés saber que Escrihuela manipulava personalment la seua nòmina i fins i tot que li va augmentar la seua retribució variable perquè “la valoració que havia fet el seu cap directe en l'àrea jurídica la considerava insuficient”, segons ha afirmat que li va dir la mateixa responsable de Recursos Humans.

“Jo em vaig assabentar per la premsa que hi havia persones que cobraven sense anar a treballar, que no tenien funcions ni fitxaven. Ho vaig parlar amb Escrihuela, ella ho sabia. Em va dir que li ho ordenava el gerent, Marcos Benavent”, ha apuntat Pellicer, contradient obertament la declaració d'Escrihuela en els primers dies del juí, que va negar “rotundament” conéixer l'existència de treballadors zombis.