El tinent que va investigar l'1-O afirma que el referèndum era la pedra angular del procés

El tinent de la Guàrdia Civil, que va estar al capdavant de la investigació dirigida pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona dels preparatius del referèndum de l'1 d'octubre, ha assegurat que "tot comença amb Artur Mas", amb la consulta del 9N. Segons ha explicat, la seua anàlisi va mostrar que totes les accions conduïen al referèndum, "la pedra angular sobre la qual pivotava tot el procés", ha dit.

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal en el juí que se celebra al Tribunal Suprem dels líders del procés sobiranista, el tinent coronel Daniel Baena ha subratllat que "el referèndum no era l'objecte en si", sinó que era "condició sine qua non per a la declaració unilateral d'independència o per a posar l'Estat en una situació de conflicte".

"Això havia de succeir sí o sí", ha afegit abans de posar l'accent que l'agenda Moleskine, que van trobar en els escorcolls a Josep María Jové, mà dreta de l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras, va ratificar la investigació que s'havia iniciat al gener del 2016. Així, ha posat com a exemple l'acord marc aprovat per a facilitar les contractacions necessàries per al procés, sense que els contractes hagueren d'estar especificats. "No s'agafa l'agenda i s'investiga; investiguem i l'agenda ens ho ratifica", ha reiterat.

Tres períodes de protestes diferenciats a Catalunya

L'agent de la Guàrdia Civil ha explicat que va haver-hi tres períodes clarament diferenciats a Catalunya. El primer va tindre lloc abans del 19 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren puntuals, però després va vindre el que ha definit com un "període insurreccional", que es va produir els dies 19 i 20 de setembre amb l'aplicació posterior de l'article 155 el 27 d'octubre. L'últim va ser a partir del 27 d'octubre, quan van cessar les protestes.

Els dies del "període insurreccional", ha dit, va haver-hi un "canvi radical" en l'actitud de la gent a Catalunya i es van produir la gran majoria dels "setges" i "escarnis" a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, fins al punt que Catalunya es va convertir en "un polvorí".

En concret, de les 88 accions contra la Guàrdia Civil, se’n van produir dues abans del 19 i el 20 de setembre, 84 en el "període insurreccional" i dos arran de l'aplicació del 155.