Del suport al distanciament: l’evolució dels missatges de Feijóo sobre Mazón des de la dana fins a la possible dimissió
De l'afirmació “ha donat la cara des del primer instant” passant per “estava noquejat”, el líder del PP ha modulat el seu discurs a mesura que augmentava la pressió judicial i política sobre el president de la Generalitat
Des de l’abraçada del 30 d’octubre del 2024 fins a la crisi actual, el suport d’Alberto Núñez Feijóo a Carlos Mazón ha travessat etapes plenes d’alts i baixos. El líder del Partit Popular va començar mostrant-li un respatler públic amb matisos ja des del primer moment després de la dana.
En aquells primers dies, Feijóo advertia que “ja no hi caben equivocacions. La confiança, especialment quan s’ha ressentit, s’ha de tornar a guanyar”, i diferenciava entre “els errors humans i els errors per falta d’humanitat”. Tot i això, també remarcava que Mazón “ha donat la cara des del primer instant”.
Malgrat les paraules conciliadores, la relació entre tots dos va mostrar signes de fredor. En una de les seues visites a pobles afectats per la riuada, Feijóo va evitar fotografiar-se amb Mazón, encara que davant dels mitjans insistia que “continuarà ací, treballant i donant la cara”.
El missatge semblava reconduir-se poc després, amb actes públics en què el líder del PP estatal reafirmava la seua confiança: “Estem orgullosos que continues treballant”. Però aquell equilibri va durar poc. Només un dia després, Feijóo reconeixia en una entrevista a Onda Cero que “no li oculte que el senyor Mazón estava noquejat”.
El punt d’inflexió arribà a la setmana del 24 de febrer, quan Feijóo es va absentar d’una conferència a Madrid en què Mazón va defendre el seu relat sobre la gestió de la catàstrofe i es va definir com a “dany col·lateral” d’una estratègia del govern de Pedro Sánchez.
A partir d’aquell moment, el distanciament es va fer evident. Amb l’obertura de noves línies d’investigació i les primeres resolucions de la jutgessa de la dana, Feijóo va deixar d’oferir suports explícits. Davant de la premsa, es limitava a assenyalar que “el senyor Mazón ha unit el seu futur polític a la reconstrucció de València”.
Quan van aparéixer les primeres imputacions relacionades amb el cas, el president del PP va demanar “investigar i assumir les responsabilitats que pertoquen”. Una frase interpretada per molts com una invitació a la retirada que Mazón va ignorar assegurant-se la continuïtat amb el suport de Vox per a aprovar els pressupostos.
Encara va fer una última aparició discreta en el congrés del Partit Popular Europeu a València, on Feijóo, en la seua última referència pública al cas, va apel·lar a la transparència: “Que s’assumisquen en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes i en la del Senat totes les preguntes que es puguen formular, i això ho haurà de respondre el senyor Mazón”.
En resum, una successió de missatges que reflectixen la pèrdua progressiva de confiança entre els dos dirigents populars, en un moment en què el futur polític —i possiblement judicial— de Mazón penja d’un fil.
