Steven Forti: “Vox, Meloni, Trump, Bolsonaro o Orban són hui dia l'amenaça més gran per als valors democràtics”
Veus expertes en l'estudi de l’extrema dreta es reuneixen aquest cap de setmana a València amb motiu d’un congrés organitzat per CCOO
El congrés Societat, drets i extrema dreta. L'ombra del capitalisme en el segle XXI reuneix aquest divendres i dissabte a València veus expertes sobre la matèria per a fer del centre cultural la Petxina un espai de reflexió, debat i formació. Organitzat per la Fundació 1r de Maig de CCOO, l'acte busca rememorar el congrés antifeixista que la capital va acollir l'any 1937.
El doctor d'Història Contemporània i professor en la Universitat Autònoma de Barcelona, Steve Forti, ha presentat el llibre Mitos y cuentos de la extrema derecha, coordinat per aquest especialista en l'estudi dels feixismes, nacionalismes i extremes dretes.
Forti identifica tres ingredients que formen el caldo de cultiu de l'auge de moviments ultradretans al món: l'augment de desigualtats, el recel envers l'ampliació de drets i l'arribada de persones migrades, i la desconfiança d'una majoria de la població en les institucions democràtiques.
En aquest context de temor generalitzat i canvis ràpids, l'extrema dreta és capaç de capitalitzar "aquestes pors i portar-les a l'odi, detecten un suposat enemic que és el responsable que les coses vagen malament", explica en una entrevista amb À Punt Mèdia.
Segons aquest expert, "les noves extremes dretes com Vox, Meloni, Trump, Bolsonaro o Orban són hui dia l'amenaça més gran per als valors democràtics i la supervivència de les democràcies liberals i pluralistes". Tot i aquesta advertència, Forti matisa que "no són exactament el feixisme de Mussolini i Hitler".
La fórmula per a combatre aquests moviments, assegura, ha de passar per una actuació en diversos àmbits i la implicació de tota la societat en la vida política pública. A més de treballar per a reduir les desigualtats, aquest doctor en Història Contemporània demana fomentar el coneixement del passat, limitar la difusió dels discursos d'odi i democratitzar l'espai digital.
En aquesta línia, el també professor d'Història Contemporània i politòleg de la Universitat Oxford Brookes, Roger David Griffin, aposta per "una mobilització de les forces d'esquerres que oferisquen certa identitat, un sentit a la vida, que ara està oferint l'extrema dreta".
Aquest expert en dinàmiques sociohistòriques i ideològiques del feixisme matisa davant els micròfons d'À Punt, però, que les formacions que estan en auge al món són realment una "dreta populista" i no pas "extrema dreta". Malgrat que Griffin no els considera moviments extrems "perquè no són revolucionaris i funcionen dins de la democràcia", sí que adverteix que intenten "corrompre la societat" allunyant-se del "compromís amb els drets humans".
El vot de les dones: dic de contenció a l'extrema dreta?
Per a Griffin, les dones i el jovent poden ser clau a l'hora de combatre l'extrema dreta a les urnes si "l'esquerra activa la seua consciència política". Cita com a exemple les darreres eleccions locals a Anglaterra, on la mobilització d'aquests perfils de votant ha fet que els conservadors hagen perdut dos dels seus feus perquè "no poden tolerar més el que estan fent a la societat".
Forti remarca, però, que tot i que les dones han aturat l'extrema dreta a Espanya els darrers comicis estatals, també a Polònia i "sembla que a l'Argentina", aquesta situació no es dona en tots els països. De fet, ni a Itàlia, França o els Estats Units es pot parlar d'una divisió clara de gènere pel que fa a l'orientació del vot. En el context estatunidenc, hi ha altres factors com la racialització que també fan un paper important. Així, més de la meitat de les dones blanques van votar Trump en les últimes eleccions, iles dones negres votaren majoritàriament Biden.
