Sánchez al Congrés: "No hi haurà referèndum d'autodeterminació. El PSOE mai l'acceptarà"

El president del govern central, Pedro Sánchez, ha apel·lat a l'esperit de la concòrdia que va orientar la Constitució espanyola de 1978 per a justificar la concessió dels indults als nou líders del procés. En una intervenció al Congrés, el cap de l'executiu ha justificat la concessió en l'oportunitat política de contribuir a alleujar la divisió en la societat catalana, destacant que la decisió política no qüestiona la sentència del Suprem i recordant que la mesura de gràcia és parcial i condicionada a la no comissió de delictes greus.

Ha recordat que els indults perdonen, però no neguen el delicte, "a diferència de l'amnistia que demanen alguns" –en clara referència a les formacions independentistes– i ha desvinculat la concessió de la possibilitat d'una futura consulta sobiranista.

En paraules del president de l'executiu, "no hi haurà referèndum d'autodeterminació llevat que abans convencen les tres quartes parts de la cambra per a reformar l'article dos de la Constitució i els espanyols rarifiquen el canvi en un referèndum. I ja els dic jo que el PSOE mai de la vida acceptarà aquest tipus de derivades."

La promesa no ha convençut PP ni Vox, que han qüestionat la paraula de Sánchez després de recordar que va incomplir l'anunci de no indultar els líders catalans. Fins i tot ho ha fet des d'Esquerra Gabriel Rufian amb el mateix argument. "Done's temps" [per a pactar un referèndum d'autodeterminació], l'ha dit al president de l'executiu.

"No hem de descarregar en els tribunals la nostra responsabilitat política" ha explicat Sánchez per a pendre la decisió com un primer pas per a trencar amb el bloqueig polític i començar a resoldre la divisió de la societat catalana, si bé ha advertit que "no hi ha garanties definitives perquè les accions polítiques no són veritats matemàtiques". "Catalunya sense Espanya no seria europea ni pròspera ni plural. I Espanya sense Catalunya no seria Espanya. Aquesta doble certesa és la que ens guia", ha explicat el president del govern espanyol en una crida a l'enteniment i el diàleg.

PP i Vox recorren contra els indults

Però on Sánchez veu un principi de solució al conflicte català, la bancada conservadora interpreta una traïció a l'Estat. Els representants el Partit Popular i Vox han anunciat des de la tribuna que ja han interposat els recursos judicials contra els indults que portaven dies anunciant. El president del PP, Pablo Casado, ha culpat Sánchez d'haver-los aprovat per a garantir la continuïtat del seu govern amb el suport dels partits independentismes. "Amb els indults no acaba res, comença tot", ha advertit el líder popular, que ha pronosticat que seran "el finiquito" de Sánchez com a president i "l'epitafi del PSOE constitucional".

"Dimitisca, dissolga el parlament i convoque eleccions, només així podrà indultar-li la història", ha reclamat Casado a Sánchez. El líder popular s'ha compromés a fer complir les penes restants als presos indultats, en cas d'arribar al govern, i ha anticipat un "pla per a l'enfortiment de l'estat" que el PP posaria en marxa des de la Moncloa. Una bateria de mesures entre les quals hi ha tipificat com a delicte el referèndum il·legal i la rebel·lió impròpia sense violència, prohibir l'indult de delictes contra la Constitució espanyola o crear el delicte de desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional.

Casado ha pronunciat una de les frases de la jornada, quan ha resumit la guerra civil en l'enfrontament entre "aquells que volien democràcia sense llei i aquells que volien llei sense democràcia". L'analogia ha sigut fortament contestada dins l'hemicicle per polítics com Íñigo Errejón (Més País) i Adriana Lastra (PSOE), i ha rebut allau de crítiques entre aquells que l'han interpretada com una retòrica de blanqueig del franquisme.

Vox i Cs demanen a Casado una moció de censura

El líder de Vox, Santiago Abascal, interpreta els indults com un acte de revenja contra el rei, per haver-lo posat en el compromís de signar-los, i una maniobra de Sánchez per a continuar en el poder amb el suport de les formacions independentistes. Abascal ha instat Casado a presentar una moció de censura contra el govern de coalició, la legitimitat del qual ha tornat a qüestionar, perquè al parer seu "no representa el sentir dels espanyols". El líder de l'extrema dreta ha insistit a situar-lo com el pitjor executiu en huitanta anys, "més fins i tot", insistint en la controvèrsia que ja va protagontizar en una intervenció anterior per situar un govern democràtic a un nivell inferior a la dictadura de Franco. A més, ha presentat el receptari de l'extrema dreta per al conflicte a Catalunya: la il·legalització dels separatistes, el tancament de TV3, la fi de "l'apartheid lingüístic" i la suspensió de l'autonomia fins al restabliment de l'orde constitucional.

També ha reclamat a Casado una moció de censura la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que creu que la pèrdua de suports parlamentaris podria "donar-li algun esglai" al govern de Sánchez, a qui acusa d'estar instal·lat en la mentida. Arrimadas ha promés el suport de la formació a l'eventual moció del PP, una mesura que els populars han declinat fins a no tindre garantits el vots suficients. Arrimadas la veu, però, justificada en aquests moment perquè entén que "el president del govern espanyol és capaç de qualsevol cosa per a guanyar vots" i "això és un perill", ha dit.

Unides Podem: "A la dreta li sobrem la meitat dels espanyols"

Els ha contestat, des d'Unides Podem, Jaume Asens, que ha negat que el diàleg siga un símptoma de debilitat, com han insinuat les formacions de dreta, com pensa que sí ho és la revenja. I ha recordat que la democràcia constitucional espanyola emana d'una amnistia.

"A la dreta sempre li ha costat entendre la realitat plurinacional espanyola, els sobrem la meitat dels espanyols", ha explicat Asens, que ha acusat el PP de Casado de ser menys lleial que la dreta que governava en la Segona República en vespres del colp d'estat, per la seua bel·ligerància contra els indults, quan es actual governants van acatar els que van aprovar els governs dels populars.

Rufián: "A Espanya es persegueixen idees"

El portaveu d'Esquerra, Gabriel Rufián, ha demanat valentia al govern d'esquerres enfront de les pressions del PP, Vox i Cs, als quals ha acusat d'estar fora de la realitat i les preocupacions de la societat. Per a Rufián, que ha recordat que "res es a canvi de res" [en una referència vetlada al suport d'ERC a l'executiu de Sánchez] els indults milloren el clima polític però no solucionen en conflicte a Catalunya. Una tensió que, segons entén, alimenta la decisió recent del Tribunal de Comptes de reclamar 5,4 milions als polítics catalans processats en la causa per l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya. Per a Rufián aquestes decisions són una prova que a Espanya "es persegueixen idees i hi ha repressió". El líder d'Esquerra ha acusat el PP d'instrumentalitzar políticament el tribunal –en el que té la majoria des de fa 20 anys– per a atacar els polítics independentistes, en contrast amb la falta de sanció dels partits i polítics condemnats per corrupció.

Si no ho parem, els següents són vostés, ha advertit en referència al govern de coalició, abans d'anunciar que les pressions no apagaran els postulats de la formació. "Si les nostres idees han de ser la nostra condemna, la independència serà la nostra amnistia", ha dit.

Míriam Nogueras: "Formalitzem el divorci, parlem d'estat a estat"

JxCAt ha elevat el to del discurs independentista. La diputada de la formació, Míriam Nogueras, ha acusat el PSOE de complicitat en l'aplicació del 155 i, per extensió, del conflicte de Catalunya, que ha convidat a resoldre formalitzant el divorci i parlant d'estat a estat, d'igual a igual. Segons entén, no cal més diàleg a Catalunya, perquè per a això ja està el parlament, i la ciutadania català ha votat per la independència. "La internalització del conflicte no ha fet més que començar", ha anunciat. "Quanta humiliació més hem de patir, aquesta farsa no es pot aguantar dos anys més, visca Catalunya lliure", ha dit en català en el colofó de la seua intervenció.

Més Compromís urgeix a reformar el model finançament 

Més País i els socis de Més-Compromís han desplaçat el debat fora del discurs dels indults. Íñigo Errejón ha demanat un ple monogràfic per a debatre sobre els fons europeus i més compromisos i avanços en salut mental o contra el canvi climàtic. Joan Baldoví, ha centrat la seua intervenció en reivindicar la revisió del sistema de finançament i ha acusat la ministra d'Hisenda, M. Jesús Montero, d'excusar-se en el conflicte polític per a esquivar la qüestió de la mateixa manera que ho va fer el ministre del PP Cristóbal Montoro. Baldoví ha qualificat d'indigne afirmar que no hi ha solució, recordant el compromís de l'acord d'investidura, i ha advertit que amb aquesta actitud "s'està regalant al PP la bandera del finançament" i es posa en risc el suport de la formació valencianista. "No ens tremolarà la mà si no es compleix", ha advertit.