La reforma laboral dona tres mesos per a adaptar els contractes a la nova legislació
El pacte situa els contractes indefinits com els ordinaris, limita la contractació temporal, transforma els contractes fixos per obra en la construcció de temporals a indefinits i prohibeix l'acomiadament en les administracions públiques
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha explicat aquest dimarts en la roda de premsa la importància d'un acord a tres bandes de la reforma laboral. Text que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres després de nou mesos de negociació i que entra demà en vigor excepte la nova regulació de contractes, que ho farà dins de tres mesos.
Díaz ha remarcat el treball fet durant els últims nou mesos de negociació i ha destacat que la reforma "passa pàgina a la precarietat a Espanya. Aquest era el gran repte que teníem com a país, el gran dèficit que tenia Espanya i és el que ens fa singularment diferents en la Unió Europea. La gran anomalia espanyola", ha destacat la ministra de Treball. "Hi ha joves i dones que no han conegut un contracte que no siga precari en tota la seua vida, i ara els donarem l'oportunitat de trencar amb aquesta trampa", ha anunciat.
Díaz, que s'ha mostrat molt satisfeta amb l'acord, ha detallat els principals aspectes de la reforma laboral. I entre altres, ha deixat clar que el contracte ordinari a Espanya ara és l'indefinit i que ara s'evoluciona cap a un únic contracte temporal on es recupera la causalitat, i que ha de ser "profundament motivada". Díaz ha mencionat que, en aquests contractes, es poden adduir sols dos motius: substitució o causa productiva.
El contracte temporal es limita a una durada màxima de sis mesos i per a un màxim de 90 dies en les faenes denominades "ocasionals". El contracte per obra i servei, per tant, s'acaba a Espanya, segons ha remarcat expressament. "Per donar-los una dada, la temporalitat s'acota a sis mesos i podrà, per negociació col·lectiva, prorrogar per sectors a sis mesos més, però ara poden durar fins a quatre anys", ha remarcat. La reforma acaba amb els contractes d'obra i servei, entre altres.
La reforma també regula la subcontractació en la construcció i el contracte fix per obra en aquest sector passa de temporal a indefinit, seguint el model francés. I quan les obres acaben, l'empresa haurà de recol·locar el treballador en una altra o formar-lo amb càrrec a l'empresa. La nova norma també introdueix canvis en el contracte fix-discontinu, que ara tindrà la mateixa protecció i de drets que els contractes indefinits. Igualment, la reforma canvia els contractes formatius, com es fa a Alemanya, que podrà durar fins als 30 anys i serà dual (formació real i una part pràctica amb un procediment de tutorització permanent). La norma, finalment, elimina l'acomiadament objectiu en les administracions públiques. "A partir d'ara no es podrà acomiadar en les administracions públiques", ha remarcat la ministra de Treball.
El govern espanyol ha destacat el valor d'un acord que naix fort i amb la "legitimitat" de tindre el consens de sindicats i patronal. "És el primer acord en més de 40 anys que canvia la tendència de pèrdua de drets i de devaluació salarial" a Espanya.
Per la seua banda, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha emfatitzat que cal deixar arrere la idea que Espanya ha de competir per salaris baixos.
"Cal tindre treballadors més qualificats i millor capital humà", ha destacat el ministre. Escrivá ha assegurat que el 40% dels contractes duren cinc o menys dies a Espanya. La norma redissenya els incentius per a reduir aquest elevat percentatge. També ha destacat que l'acomiadament ha de ser "l'última opció". El govern espanyol ha defensat que la pandèmia ha demostrat que Espanya pot mantindre el treball buscant noves fórmules, els ERTO, i ara s'aprofundeix en aquest camí per a evitar acomiadaments massius com ha passat en crisis prèvies a Espanya.
Prorrogat el salari mínim
El Consell de Ministres també ha aprovat aquest dimarts la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI) en 965 euros al mes fins que es negocie una nova quantia amb sindicats i empresaris. Aquesta decisió apareix com una disposició dins del decret de la reforma laboral, aprovada en el Consell de Ministres d'aquest dimarts.
L'últim increment de l'SMI es va aprovar el passat 28 de setembre i es va aplicar amb caràcter retroactiu des de l'1 de setembre. L'augment va ser de 15 euros mensuals i va elevar l'SMI de 950 euros als 965 euros actuals. Un increment que es va pactar amb els sindicats CCOO i UGT i del qual es van desmarcar les organitzacions empresarials.
