La recuperació del dret civil valencià no troba lloc en el calendari de les Corts
La cambra valenciana l'ha deixat fora de les sessions d'esta setmana: un nou entrebanc que xoca amb la proactivitat del parlament balear per a tirar avant una altra reivindicació que també exigix modificar la Constitució
La reforma de l'Estatut d'Autonomia ha fet vint anys sense alçar pols ni remolí; cap acte ni declaració institucional va reivindicar l'efemèride el 10 d'abril. El silenci contrasta amb la rellevància que se li va donar a la modificació normativa, fruit d'un pacte entre el PP i el PSPV impulsat per l'expresident Francisco Camps, com a pas avant en l'autogovern. Dos dècades després de l'aprovació de la Llei Orgànica 1/2006, la novetat estrela, la recuperació del dret civil valencià, continua estancada. La reforma de l'Estatut va topar amb el Tribunal Constitucional, que va anul·lar les lleis valencianes promulgades a l’empara d’esta competència. En els huit anys que van estar en vigor (2008-2016) es van emprar per a regular matèries com la custòdia compartida, la separació de béns en matrimoni o les unions de fet.
La croada per a rehabilitar la prerrogativa legislativa, vigent en altres autonomies amb passat foral, ja va estavellar-se amb la negativa del PSOE i del PP al Congrés el gener del 2024 i ara, dos anys després, entropessa amb el calendari de les Corts. No hi figura en els pròxims plens de la cambra, programats este 14 i 15 d'abril, malgrat la pressió creixent als grups parlamentaris de Juristes Valencians, la plataforma que lidera la reivindicació, a la qual ha sumat altres entitats de la societat civil com la Confederació Empresarial Valenciana, el Col·legi d’Advocats o l’Associació d’Agricultors AVA.
El PP qüestiona la "pressa tremenda"
Juristes ha apel·lat al president Pérez Llorca, coincidint amb el XX aniversari de la reforma de l'Estatut, perquè desbloquege el tema a les Corts. Tanmateix, el síndic del PP, Fernando Pastor, va contestar-los que no toca, perquè considera que aprofitant el procés alguns partits podrien intentar "colar" altres qüestions. En declaracions a Europa Press, Pastor va assegurar que "diversos experts" els havien apuntat a "altres vies i alternatives, altres camins que recórrer" per a poder legislar en la Comunitat Valenciana en matèria de dret civil", encara que no els va concretar.
Este dimarts el síndic del PP ha insistit en esta postura. Segons ha explicat "hi ha diversos camins" perquè les Corts puguen legislar en dret civil i "el camí és menys important que l'objectiu final". Pastor ha assegurat que el grup popular està "parlant amb experts en la matèria" i ha mostrat "incomoditat" per la implicació de Joan Baldoví (Compromís) davant l'oferta d'Armengol des del Congrés (PSPV), perquè considera que "no són de fiar". "Ara tenim una pressa tremenda. Per què no va eixir la legislatura passada, quan si tenien nomenats els diputats valencians?", s'ha preguntat.
Sis anys estancada al Congrés
La rehabilitació del dret civil valencià acumula pols en un calaix del Congrés des del 2020, quan va arribar com a proposició de llei de les Corts, amb el suport del PP, del PSPV i de Compromís. L’octubre del 2025 es van reactivar les opcions, després que la presidenta de la cambra alta, Francine Armengol, instara per carta els parlaments valencià i balear perquè designaren els diputats autonòmics que haurien de defendre les seues propostes de reforma constitucional pendents: el dret civil valencià i la incorporació d’un senador per Formentera.
El govern de les Balears (PP) i el parlament (que presidix Vox) han fet el camí, la proposta ja ha arribat al Senat i està previst que la modificació de la Constitució s’aprove el 22 d'abril. La reivindicació de Formentera és posterior i ha acabat avançant per la dreta l’aspiració valenciana, que encara manca de data per a nomenar la comitiva autonòmica per al Congrés, tal com obliga la normativa (articles 166 i 87.2 de la Constitució). El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, lamenta l’oportunitat perduda i recorda que, d’haver prosperat, hauria aconseguit reactivar el dret civil coincidint amb l’any Jaume I i a pocs dies del 25 d’abril, l’aniversari de la batalla d’Almasa, dia de les Corts i de reivindicació de l’autogovern.
Juristes no tira la tovallola: l'associació cívica ha anunciat una concentració el 24 d'abril, la vespra de l’efemèride, per a insistir en la implicació dels partits i intentar arrancar algun compromís en les Corts, que té noves sessions programades els dies 29 i 30 del mes.
La reivindicació pel dret civil va agarrar força a les acaballes del 2023, aprofitant la finestra d’oportunitat que va obrir una reforma exprés de la Constitució, la modificació de l'article 49 per a canviar el terme disminuït pel de discapacitat. Tanmateix, va descarrilar quan els partits majoritaris al Congrés, PSOE i PP, van pactar no admetre la qüestió en la Mesa de la Cambra. "No ens oposem, però tindrà el seu moment", va afirmar llavors el portaveu socialista Patxi López. Dos anys i mig després, sembla que eixe moment no acaba d’arribar.
