Rato nega blanqueig de capitals en no haver comés delicte ‘‘ni fiscal, ni d'un altre tipus’’
Les investigacions tracten d'aclarir si ha tingut societats domiciliades a l'estranger i ha utilitzat com a testaferros societats fiduciàries, sense activitat social coneguda.
L'exvicepresident del govern, Rodrigo Rato, ha negat hui el presumpte blanqueig de capitals a través de societats en l'exterior que li atribueix la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ja que, ha dit, no ha comés cap delicte ‘‘ni fiscal, ni d'un altre tipus’’.
L'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) ha insistit que en els últims mesos s'ha hagut de reconéixer que no ha comés cap frau fiscal mitjançant moviments de divises a l'estranger quan inicialment xifraven la quantitat en 8,5 milions d'euros.
Rato, que només ha respost a preguntes de la seua advocada durant mitja hora, ha carregat contra el que considera una recerca constant de qualsevol delicte per a justificar la seua detenció, l'abril de 2015, basada en una denúncia de la llavors directora de l'Oficina Antifrau, Margarita García-Valdecasas, i el seu equip.
‘‘Les dades veraces sempre van estar a la disposició de l'Agència Tributària, que va preferir ignorar-los per a poder detindre'm’’, ha assegurat l'expresident de Bankia. Així mateix, ha criticat que, després de tres anys d'investigacions, encara no hi haja un informe definitiu que determine les quanties dels presumptes delictes fiscals.
A l'eixida i davant els mitjans presents en el jutjat d'instrucció número 31 de Madrid, ha carregat contra la fiscal anticorrupció Elena Lorente perquè, en paraules de Rato, ‘‘sorprenentment ha aconseguit que s'òbriga una peça separada, quan ja s'ha demostrat en la principal que no hi ha hagut frau’’.
La declaració s'ha produït després que dijous el magistrat acordara la seua compareixença a fi d'aclarir si Rato ha tingut societats domiciliades a l'estranger i ha utilitzat com a testaferros societats fiduciàries, sense activitat social coneguda. En opinió dels investigadors, l'objectiu era defraudar Hisenda mitjançant l'enviament a aquestes societats de quantitats de diners que es mantenien ocultes al fisc.