Raquel Sánchez recorda a Compromís que la ZAL ja està construïda i advoca per posar-la en marxa

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha recordat aquest dimecres a Compromís que la zona d'activitats logístiques (ZAL) de València ja està construïda i ha advocat per posar-la en marxa per a estimular l'economia local i regional.

El diputat de Compromís Joan Baldoví ha interpel·lat Sánchez en el ple del Congrés dels Diputats per a demanar a l'Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes) que no recórrega la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·la el Pla Especial de la ZAL i que s'estudien alternatives per a aquesta infraestructura en llocs fora de València, com Sagunt o Xest.

Baldoví ha ressaltat que el projecte acumula tres sentències contràries (per tractar-se de sòl no urbanitzable de protecció agrícola) i ha demanat "no mirar al passat" i evitar recórrer la sentència per a no "malgastar" diners públics i que els tribunals tornen a anul·lar el projecte. El contrari, ha dit, li semblaria un "error".

Segons el parer del diputat de Compromís, la sentència del TSJCV, d'abril de 2022, "obri una oportunitat per a repensar la ciutat de València" i "replantejar noves alternatives viables", per la qual cosa ha insistit que "existeixen alternatives" per a la ubicació de la ZAL, 300.000 metres quadrats de sòl logístic.

Per a la ZAL, ha plantejat recuperar-la com un corredor verd que connecte el parc urbà del riu Túria i el parc natural de l'Albufera, un projecte que "podria situar València en l'excel·lència ambiental a escala europea".

Urbanitzada des de 2005

La ministra Sánchez, per part seua, ha posat l'accent que la ZAL està urbanitzada des de 2005 i, en conseqüència, "no es pot traslladar una infraestructura que ja s'ha executat", encara que s'ha mostrat oberta a abordar l'execució d'altres desenvolupaments logístics a les zones plantejades.

En aquest context, ha admés que contra la sentència del TSJCV cap a la presentació d'un recurs de cassació, però ha recordat que Sepes no pot presentar-lo per no estar "legitimat" en la causa.

Qui si pot és València Plataforma Intermodal i Logística, una societat mercantil estatal, que sí que té intenció de recórrer la sentència, iniciar els treballs per a posar en marxa un nou pla especial que esmene els defectes de forma de l'anterior i dedicar "els seus esforços i recursos" al fet que la ZAL es pose en funcionament.

Una inversió ja feta de 133 milions d'euros

Fins ara, Sepes ha invertit 133 milions d'euros en aquesta actuació i té previst invertir-ne 5,5 més en mesures correctores.

"Considerem que la posada en servei de la ZAL contribuirà a incrementar la competitivitat del port de València i del teixit empresarial regional i nacional", ha resumit Sánchez, que també ha al·ludit a l'"alt nivell de sinergies" que poden generar-se a la zona i a la possibilitat que es creuen 2.000 llocs de treballat de manera directa.

Per això, ha demanat "aprofitar les oportunitats" i ha reiterat que el "bloqueig sistemàtic" d'aquesta infraestructura "no és la millor opció".