Quatre mocions de censura han sacsejat els ajuntaments valencians sorgits dels comicis del 28M
Vilafamés fou el primer municipi en el qual va prosperar una moció. L'han seguit Montserrat, Vinaròs i Albaida
Vinaròs (Baix Maestrat) acabarà l’any amb una nova alcaldessa i Albaida començarà el 2024 amb un nou alcalde, fruit de les dues últimes mocions de censura de les quatre que han sacsejat enguany els ajuntaments valencians sorgits de les eleccions municipals del 28 de maig.
El divendres 29 de desembre, María Dolores Miralles, del Partit de Vinaròs Independent (PVI), es convertirà en la nova alcaldessa d'aquest municipi del Baix Maestrat després de la moció de censura pactada amb el PP i Vox amb la qual es desbancarà l’encara alcalde socialista, Guillem Alsina.
El PSPV governa actualment la ciutat en minoria gràcies a la suma dels seus nou regidors i la de Compromís, un edil més que la suma dels set del PP i els dos del PVI, i l’abstenció de Vox. Ara, un pacte a tres que no es va assolir després de les eleccions municipals obri la porta a un canvi de color polític al consistori. "Les formacions que presenten la moció de censura van obtindre onze regidors, que és la majoria en aquest saló de plens", defensa el portaveu del PP a l'ajuntament, Juan Amat.
L'acord ha sigut titllat com a "pacte de la vergonya" per Alsina i com a "traïció" per la regidora de Compromís, Paula Cerdà, que assegura que la seua formació i els socialistes estaven negociant els pressupostos amb qui ara serà la nova alcaldessa, Maria Dolores Miralles.
Quatre dies després, el 2 de gener, Albaida es convertirà en el quart municipi on prospere una moció de censura des que es van constituir els nous ajuntaments valencians, la major part el 17 de juny. En el cas d'Albaida, el PP, amb el suport de dos dels tres regidors del PSPV, aconseguirà l'alcaldia que fins avui encapçala Alejandro Quilis, de Compromís. Un fet que provocarà retards en la gestió de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, segons l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez. "Hi haurà un canvi de joc perquè cada municipi té dos vots i ara Compromís perdrà els dos vots", explica.
En les eleccions municipals del 28 de maig, el PP va obtindre sis dels tretze regidors de la localitat, un menys que la majoria absoluta; Compromís en va obtindre quatre i els socialistes, tres. Ara, el PP i el PSPV acusen Quilis de provocar una “crisi institucional i econòmica”, ja que quatre mesos després d’arribar a l’alcaldia amb un pacte amb el PSPV, el trenca per a governar en minoria, amb el suport de només quatre regidors.
Aquests moviments se sumen a la moció de censura de Vilafamés (Plana Alta), la primera d'aquest mandat, que va tindre lloc el 4 de setembre motivada per un error en la votació de la constitució de l’Ajuntament el 17 de juny, que va truncar el pacte al qual havien arribat a contrarellotge el PSPV i Compromís per a compartir alcaldia i que li la va donar a la popular Marisa Torlà.
Montserrat (Ribera Alta) també va patir un gir en el govern l'1 de desembre després de prosperar la moció de censura del PP, Vox i el partit de les urbanitzacions Aigua, que van arrabassar l’alcaldia al socialista Josep Maria Mas, després de dotze anys consecutius al capdavant de l’Ajuntament, que governava amb el suport de Compromís.
