Junqueras: "No s'acaba res, continuarem treballant per a fer realitat el somni d'una república catalana"

Els nou líders independentistes indultats reafirmen a l'eixida de la presó el compromís per continuar lluitant per una república catalana

Els líders independentistes catalans mostren una bandera amb el lema 'Llibertat per a Catalunya' a l'exida de la presó de Lledoners
Els líders independentistes catalans mostren una bandera amb el lema “Llibertat per a Catalunya” a l'eixida de la presó de Lledoners / Efe

Els líders independentistes catalans han abandonat la presó en aplicació de l'indult que els ha suspés la pena de reclusió de llibertat pendent, després d'haver complit més de tres anys i huit mesos de condemna. Ni el temps de reclusió ni la mesura de gràcia semblen haver fet mossa en els seus plantejaments. A la porta de la presó tots nou s'han reafirmat en la voluntat de continuar treballant per la independència de Catalunya i l'amnistia per les condemnes pròpies i dels polítics imputats que han marxat l'estranger, com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

L'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha sigut la primera a quedar en llibertat al centre penitenciari per a dones Wad-Ras de Barcelona. A continuació ho feien els set polítics i activistes que complien pena a la presó de Lledoners, entre ells l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras, que han exhibit una bandera independentista i una pancarta en anglés que reclamava "Llibertat per a Catalunya". Minuts després l'exconsellera Dolors Bassa marxava del centre penitenciari gironí de Puig de les Basses.

Els tres centres penitenciaris havien rebut a les 10:30 h la resolució del Tribunal Suprem que ha ordenat fer efectius els indults aprovats pel Govern d'Espanya i signats pel rei, que aquest dimecres publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Indults es justificaven per motius "d'utilitat pública", encara que són parcials i condicionats. Les ordes del BOE arrepleguen la suspensió de la pena de presó pendent, però no la inhabilitació per a ocupar càrrecs públics, i subordina el règim de llibertat a la no comissió de cap delicte greu en un termini de fins a sis anys.

Una multitud de simpatitzants, familiars i polítics ha rebut els ja ex-presos del procés a l'eixida dels centres penitenciaris, a la porta dels quals tots nou han aprofitat per a confirmar les seues conviccions independentistes i la voluntat de continuar avançant en l'objectiu d'una república catalana, entre mostres d'agraïment a la ciutadania pel suport durant el temps que han estat privats de llibertat.

Junqueras: "No s'acaba res"

"No s'acaba res. Continuarem treballant per a fer realitat el nostre somni d'una república catalana", ha anunciat l'exvicepresident de Catalunya Oriol Junqueras, que ha assegurat que la presó els ha reforçat en les seues conviccions i en la voluntat de continuar treballant des de la política per l'autodeterminació.

"La república no és una opció, és una necessitat" ha dit en la intervenció anterior l'exconseller d'Esquerra Raül Romeva. "Si pensen que ens han llevat les ganes, s'han enganyat de poble i d'època" ha explicat Romeva. Amb similar contundència, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha proclamat el compromís per a continuar lluitant "per la independència, contra la repressió, pel retorn dels exiliats". "Continuem pensant el mateix; som més forts que mai i les nostres conviccions també", ha expressat Forn en una intervenció seguida de crits com "Visca Catalunya Lliure" i "Fora, fora, fora, la justícia espanyola".

Abans, el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, anticipava que la llibertat no rebaixaria les demandes independentistes. "No ens tirarem enrere; no acceptarem cap silenci a canvi de cap indult", ha dit. En la mateixa línia, Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, prometia "no callar mai" i agraïa la pressió continuada d'una part de la societat i l'espectre polític català: "si hui som fora és perquè l'Estat no ha pogut aguantar-nos més dies a la presó, per la pressió d'Europa i per la dels catalans".

Per la seua banda, l'expresident del parlament Carme Forcadell ha definit l'indult com un primer pas, més que com una victòria, i ha reclamat una amnistia "per a posar fi a la repressió".

En termes similars s'ha manifestat la resta de líder independentistes alliberats -els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart que també han recordat les 3.000 persones detingudes i processades a Catalunya per la consulta sobiranista del primer d'octubre de 2017. Tots han destacat l'escalf de la gent com un factor determinant per a facilitar el seu alliberament i mantindre viu el compromís per la independència.

Els indults, que es justifiquen per motius "d'utilitat pública" són parcials i condicionats. Les ordes del BOE arrepleguen la suspensió de la pena de presó pendent de compliment, però no la inhabilitació per a ocupar càrrecs públics, i subordina el règim de llibertat a la no comissió de cap delicte greu en un termini de fins a sis anys.

Quants anys de presó els quedaven per complir?

Oriol Junqueras: al president d'Esquerra Republicana li van imposar la condemna més alta en la sentència, amb tretze anys de presó per sedició i malversació, per la qual cosa encara li quedaven nou anys i quatre mesos de condemna per complir, fins al 2030.

Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa: els exconsellers van ser condemnats a dotze anys de presó, així que encara els en quedaven pendents huit més, tenint en compte que ja van passar un any i set mesos en presó preventiva abans de la sentència del Suprem.

Carme Forcadell: l'expresidenta del Parlament de Catalunya, condemnada a onze anys i mig per sedició, també tenia pendents prop de huit anys de pena, que haguera complit el 2029.

Quim Forn i Josep Rull: als exconsellers, condemnats a deu anys i mig, els faltaven prop de set anys per a complir tota la condemna.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez: amb les penes més baixes de la sentència, nou anys cadascun, reben l'indult estant prop de complir la meitat de la pena, amb poc més de cinc anys pendents.

Els presos seguiran inhabilitats 

Els indults que l’executiu espanyol ha aprovat extingeixen la pena de presó que els quedava per complir a cadascun, però els manté inhabilitats. En casos d'indult parcial, la llei que regula els indults estipula que la retirada de la pena no inclou la inhabilitació per a càrrecs públics, excepte si el govern l'afig explícitament en concedir-lo, i l'indult total es reserva per a "raons de justícia, equitat o utilitat pública".

No obstant això, l’executiu espanyol no ha optat per aquesta opció i els indults als presos de l’1-O només els eximeixen de la pena de presó, per la qual cosa tots seguiran inhabilitats durant el mateix temps que les seues condemnes.

No poden reincidir en el delicte

Els indults també fixen un període de seguretat, de tres a sis anys, en el qual no poden reincidir en el delicte.

En paral·lel, Cuixart, Rull i Turull ja han recorregut contra la seua condemna davant el Tribunal Europeu de Drets Humans al·legant vulneració de drets fonamentals i, previsiblement, la resta faran el mateix quan el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre els seus recursos.

També et pot interessar