El cap de la Policia Nacional l'1-O sosté que van haver de substituir els Mossos davant la seua inacció

El màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, el comissari Sebastián Trapote, ha destacat en la seua declaració en el judici pel 'procés' independentista en el Tribunal Suprem que en la jornada del referèndum van haver de posar en marxa "el pla B" que havien previst, davant la falta d'actuació dels Mossos d'Esquadra, consistent a substituir la policia autonòmica. D'aquesta manera, confirma el relat dels seus superiors.

Trapote ha qualificat "d'utopia" que dos o tres mossos per col·legi foren suficients per a complir el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'evitar les votacions i requisar el material. Així, ha qualificat de "passiva" l'actuació dels mossos perquè "els centres estaven oberts" i no creu que la labor dels agents autonòmics fora eficaç.

El cap de la Policia Nacional a Catalunya el dia del referèndum ha denunciat la violència d'alguns concentrats, que van formar "cadenes humanes" i van agredir agents per a impedir la seua entrada als punts de votació. A més, diu que encara eren més agressius a la seua eixida perquè estaven "cabrejats i enrabiats". Davant aquesta reacció violenta dels concentrats, les unitats policials van haver de fer-hi front "d'una manera no contundent, però sí més forta que en l'entrada, per a poder-se replegar", ja que no podien "consentir" que els envoltaren, els bloquejaren i no els deixaren eixir.

Segons Trapote, malgrat que en alguns col·legis hi havia també xiquets i ancians, els concentrats eren principalment individus amb una "alta virulència, perfectament organitzats" per a intentar boicotejar que la Policia complira l'orde judicial d'impedir el referèndum. La Policia Nacional va haver de desistir, fins i tot, d'intervindre en alguns punts de votació de l'1-O, com en un col·legi del barri d'Horta de Barcelona, segons ha dit, perquè la "virulència era tal" per part dels concentrats que van preferir no actuar.