Mónica Oltra diu que el govern espanyol no va plantejar aplicar la llei d’estrangeria als migrants de l’Aquarius

La vicepresidenta del Consell ha assenyalat la diferència entre trobar-se un vaixell en aigües espanyoles i oferir a aquesta embarcació atracar a València.

Mónica Oltra durant la roda de premsa posterior al ple del Consell
Mónica Oltra durant la roda de premsa posterior al ple del Consell / Europa Press

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha dit aquest divendres que en les tres reunions de coordinació celebrades fins ara per a preparar l'arribada de la flotilla de l'Aquarius, els representants del govern central no van plantejar que se s'aplicaria la llei d'estrangeria a aquestes persones, i ha subratllat la diferència entre trobar un vaixell a les aigües territorials espanyoles i "una intervenció política" que ofereix a aquesta embarcació atracar a València.

Així s'ha pronunciat en la roda de premsa posterior al ple del Consell en ser preguntada pel futur de les persones que van a bord de l'Aquarius, després que el govern espanyol avançara que s'hi actuarà com si hagueren arribat amb pastera. 

Oltra ha explicat que, encara que l'estatus que es done a aquests migrants no és competència autonòmica, considera que "no és una qüestió d'estrangeria, és una qüestió de dret humanitari" i en les reunions de coordinació els responsables del govern central van plantejar que "hi havia diverses solucions" i una d'elles era acollir-se al pla d'asil, davant la "situació d'emergència i excepcionalitat".

En quina situació legal queden els migrants de l'Aquarius en arribar a València? 

Segons va avançar la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, cadascun dels 630 passatgers de l’Aquarius rebrà una atenció personalitzada per a poder decidir sobre la seua situació jurídica i no va descartar que alguns d'ells, els que no reben l'estatus de refugiat o siguen menors o dones en situacions especials, seran enviats als polèmics Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). És a dir, després d'acollir-los i donar-los assistència caldrà decidir sobre la seua situació jurídica cas per cas. Alguns podrien ser expulsats ­-els que tinguen delictes pendents-, la resta podrien ser reconeguts com a refugiats o entrar a formar part dels diferents programes d'acollida. En el cas dels vora 130 menors d'edat que vénen sense pares, passaran a ser tutelats per la Generalitat.

La Comissió d'Ajuda al Refugiat reclama que se'ls concedisca un estatus especial. 

Aquesta comissió argumenta que la situació dels passatgers de l'Aquarius és molt inusual, atés que no han arribat en pastera, sinó que és l'estat espanyol el que ha decidit dur-los fins ací. Jaume Durà, coordinador de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià, parla d'una situació d'excepcionalitat: "No és el mateix una arribada de persones per costa que un vaixell que tu portes des d'alta mar". 

També et pot interessar

stats